Urdangarin va proposar a Aguas de Valencia un transvasament entre el mar Mort i el mar Roig

Iñaki Urdangarin va arribar a proposar a Aguas de Valencia (Agval) projectes rocambolescos en la seva recerca de negocis internacionals per al grup. Entre ells destaca especialment un transvasament entre el mar Mort i el mar Roig, que no va arribar a fructificar perquè el responsable de la firma que negociava amb ell el va considerar un "excés", segons va declarar aquest últim al jutge de Palma que instrueix el cas, José Castro.

El magistrat va obtenir aquesta revelació a l'indagar en els suposats fons evadits pel gendre del Rei. La pista dels diners suïssos trepitja els talons a Urdangarin. En concret, una transferència de 142.000 euros despistats d'una operació de 375.000 euros que van sortir de les arques d'Inversiones Financieras Aguas de Valencia, per a una suposada captació de negocis a nivell internacional. Aquests 142.000 euros van acabar a l'entitat bancària JuliusBaer, de Suïssa. En concret, en un compte de la societat Artic S.A.

"Tots els indicis apunten que el senyor Urdangarin hauria utilitzat aquest compte corrent per rebre de forma oculta fons provinents de la sostracció de fons públics a Espanya", sosté el jutge en la documentació que sustenta la comissió rogatòria desplegada a Andorra, Luxemburg i Suïssa per localitzar capitals evadits i ocultats al fisc espanyol. "Aquest últim compte estaria vinculat de manera directa a Urdangarin, com així ho posen de manifest les declaracions de Robert Cockx, Javier Jiménez Andrade i José María Treviño", afegeix el magistrat sobre el que han dit els tres protagonistes de la rocambolesca operació.

125.000 euros al trimestre

Tot va començar entre estovalles. El responsable d'Agval, Eugenio Calabuig, va celebrar entre el 2007 i el 2008 diversos àpats amb Urdangarin, que suposadament li va proposar buscar negocis internacionals per al seu grup. Segons va declarar davant el jutge, es van pactar uns honoraris de 125.000 euros al trimestre. En la firma del contracte, no obstant, no hi apareixen ni la del duc de Palma ni la del seu amic Treviño, que li va ser presentat com l'home que s'encarregaria del treball. El contracte el va firmar Cockx, especialista fiduciari i representant de l'empresa Alternative General Service, a qui no coneixia de res ni va arribar a veure.

Ni li van donar explicacions ni les va demanar, ja que, "al tractar-se del gendre del Rei", se'n va refiar. No va fructificar cap projecte i al veure que li proposaven "excessos", com el transvasament entre el mar Mort i el mar Roig, va deixar córrer la relació, després de pactar el pagament de tres trimestres. Total: 375.000 euros. Els diners els va ingressar en un compte suís, però ell assegura que no n'era conscient. Sempre va creure que contractava Urdangarin i si no fos qui és “no s'hauria firmat”.

Notícies relacionades

ERC admet que la negociació sobre finançament està «alentida» i en culpa Montero

El Suprem ofereix declarar voluntàriament Santos Cerdán el 25 de juny al trobar «consistents indicis» contra ell

El número d'aquest compte apareix en el sumari per primera vegada en una nota escrita de pròpia ma per la fidel assistent del duc de Palma, Julita Cuquerella. Treviño, que coneix Urdangarin des de fa més de 20 anys, el va cobrir en la seva declaració davant el jutge fins que se li va preguntar pels 142.000 euros despistats. No recorda el nom ni el destinatari d'aquesta partida, sí de la resta del repartiment dels 375.000. Ell mateix se'n va quedar 140.000; el seu assessor fiscal, Javier Jiménez Andrade, en va cobrar 75.000; i Cockx, el testaferro, va obtenir un comissió del 5% per deixar que els diners passessin pel seu compte suís, abans de saltar a una altra fiduciària a nom de StartOptions, que va fer de pont. Segons Treviño, Cuquerella va anotar el compte perquè ell mateix le va demanar que Urdangarin mediés per agilitzar els cobraments d'Agval, ja que s'estaven endarrerint. El relat de Cockx va portar el jutge a passar-lo de testimoni a imputat, "davant la falta d'una explicació mínimament coherent" del que havia passat.

La investigació segueix pendent de la informació de la comissió rogatòria de Suïssa, encara que fonts pròximes al cas asseguren que no s'està produint una falta de col·laboració. La dilació respecte a les comissions enviades a Andorra i Luxemburg obeeix al fet que a Suïssa hi ha més protecció dels clients bancaris i comporta més tràmits, segons les mateixes fonts, que no amaguen, no obstant, les dificultats per trobar la identitat del beneficiari últim dels diners pendents de localitzar. D'altra banda, se segueix treballant en l'informe fiscal que elabora l'Agència Tributària catalana respecte a l'entramat societari de Nóos.