Joan Ferran renuncia a repetir a les llistes del PSC

El diputat del PSC Joan Ferran ha decidit no repetir en la candidatura socialista a les eleccions del 25 de novembre. Així tanca una etapa de 18 anys al Parlament. L'exlíder de la federació socialista de Barcelona, que ha comunicat la seva renúncia en ple procés intern d'elaboració de les llistes, tornarà a fer classes a la universitat i està preparant un nou llibre.

El nom de Ferran se suma als d'altres dirigents que ja han anunciat la seva intenció de no tornar a concórrer als comicis autonòmics, com els exconsellers Joaquim Nadal, Ernest Maragall, Montserrat Tura, Joaquim Llena i Caterina Mieras. Nascut a Barcelona el 1951, llicenciat en Filosofia i Lletres i diplomat en Història Contemporània, va ser assessor tècnic de la primera tinència d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona (1988-1990) i director de Promoció Cívica del consistori (1990-1992). Es va presentar per primera vegada a les eleccions autonòmiques el 1992, i va revalidar l'escó el 1995, el 1999, el 2003, el 2006 i el 2010. I durant la passada legislatura va ser portaveu adjunt del grup parlamentari socialista.

Sempre amb un estil directe i desacomplexat i especialment incisiu en la seva oposició a CiU --que va arribar a definir-lo com el "diputat senglar"--, Ferran va aconseguir una notable popularitat política en els últims anys amb les seves experiències literàries. Al llibre 'Maleïda crosta', va denunciar la "crosta nacionalista" existent als mitjans de comunicació dependents de la Generalitat. L'obra es va publicar el 2009, però dos anys abans, en una entrevista a EL PERIÓDICO, el dirigent ja criticava aquesta "crosta" i l'explicava amb aquest exemple: "És inacceptable que en una taula de cinc tertulians, tres o quatre siguin sobiranistes. És un reduccionisme endogàmic intolerable. El país és molt més que això".

Uns anys després, a 'El quadrienni dels bàrbars', Ferran explicava en forma de "dietari subjectiu" la seva visió dels últims quatre anys del tripartit, en què els principals damnificats pels dards de l'autor eren els socis del PSC al Govern, ERC i ICV-EUiA, cosa que dóna una pista sobre quin va ser, segons la seva opinió, el principal problema de l'Executiu que va presidir José Montilla. "És difícil treballar amb socis tan diferents de nosaltres. És una proesa aguantar i callar", confessava.

Notícies relacionades

Manuel Marchena: "Se’ns n’ha anat la mà amb els aforaments"

Neira assenyala que el seu client no va veure el correu amb la seva proposta

No obstant, també dirigia dures crítiques per a companys de partit, com Antoni Castells, Ernest Maragall, Ferran Mascarell i Montserrat Tura. De fet, una part destacada del llibre estava vinculada al debat identitari i essencialista que alguns dirigents del PSC creuen que ha d'abordar el partit. L'autor defensava, per contra, la necessitat de recuperar el discurs d'esquerres des del seu vessant més marxista, el de la lluita de classes, no des del xoc catalanista i sobiranista.

La seva última obra, 'Destapando a Duran Lleida. El fin de una apariencia', era una àcida dissecció de la figura del cap de files de CiU al Congrés i líder d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida. "Aquest linx de la política, al llarg de 25 anys, ha sabut eludir els càrrecs i les responsabilitats susceptibles de generar desgast. És un gran surfista. Sempre sobre l'onada, amb vestit de neoprè, sense passar fred ni mullar-se", sostenia Ferran sobre el dirigent democristià.