"No espero que demani perdó"

Avui fa un any que Robert Manrique va rebre a casa seva a la Vall d'Hebron de Barcelona una carta de l'etarra Rafael Caride Simón. 286 paraules en què el cap del comando terrorista que va portar a terme la pitjor matança d'ETA, la d'Hipercor -per la qual va ser condemnat a 790 anys de presó-, reconeixia el dany i el patiment provocat i es comprometia a intentar ajudar a tancar aquestes ferides.«Que ningú més pateixi el que vostès han patit», va escriure. Manrique creu que ha arribat el moment de trobar-se cara a cara amb Caride Simón. Sense condicions. Ja no espera ni que li demani perdó.

Ahir a la matinada, Manrique va redactar una carta que dilluns enviarà al secretari general d'Institucions Penitenciàries, Ángel Yuste, i al jutge de vigilància penitenciària de l'Audiència Nacional José Luis de Castro. Hi sol·licita mantenir una trobada amb l'etarra acollint-se al pla de reinserció de terroristes que acaba de posar en marxa el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz.

Manrique ja no espera que Caride Simón li demani perdó. Hi va haver un temps en que sí que ho necessitava, però ara ja no.«Encara que m'agradaria, no tant per mi com per totes les víctimes que aquest senyor va matar o va ordenar matar durant la seva trajectòria criminal». I si no és la petició de perdó, ¿què n'espera de la trobada?«Que em respongui a diverses preguntes». Fa tant de temps que sap què li vol preguntar que no té por d'emmudir ni posar-se nerviós quan el tingui al davant. Sí que sap que, si no hi ha mampara, no li donarà la mà.«Una cosa és veure'l, tenir-lo al davant i escoltar-lo, i una altra de molt diferent és donar-li la mà. Per respecte a la resta de víctimes, no puc».

Aquesta víctima vol saber. ¿Per què? ¿Per què ho va fer? ¿Per què va posar una bomba que el 19 de juny de 1987 va costar la vida a 21 persones? Vol saber com ha pogut viure tots aquests anys amb tantes morts a la consciència. Que li expliqui quan i per què es va adonar de tot el dolor inútil que havia provocat amb els seus atemptats. I també li preguntarà què ha après a la presó.

Notícies relacionades

La justícia nord-irlandesa accepta l'extradició de De Juana Chaos

Crònica d’una presó incondicional

A Manrique el pla de reinserció de terroristes li sembla una bona iniciativa del Govern. Aplaudeix que es traslladin a presons del País Basc presos que trenquin amb ETA, i tampoc creu que per fer-ho sigui necessari que demanin perdó.«El perdó ha de ser un gest voluntari i individual en què només tenen cabuda el terrorista penedit i la seva víctima. El perdó no pot estar vinculat a cap benefici penitenciari», defensa aquesta víctima, cansada de la instrumentalització política que durant massa temps s'ha fet del dolor dels supervivents i dels familiars dels assassinats.

¿Quan hi vol anar?«Com més aviat millor. ¿Per a què esperar més temps? Quan ell vulgui, hi aniré», assegura. Després de rebre la carta, fa un any, va trigar dos mesos a reunir la seva dona i els seus dos fills. Entre tots quatre van decidir que seria bo per a tots visitar-lo.«Havia de ser una decisió consensuada per tota la família. Si no, no hi hauria pogut anar». Ara falta veure si Caride Simón el vol rebre.