Catalunya aprova la segona onada d'ajustos amb una altra a l'horitzó

Poques pedres li queden ja a la Generalitat a sota de les quals buscar diners... i els comptes encara no quadren. L'avançada catalana ha començat a recórrer el mateix camí que la resta de les tropes autonòmiques hauran de transitar d'aquí uns quants mesos, però l'Executiu central va advertir al català que la carrera per complir l'objectiu de dèficit no ha fet més que començar, i que la meta encara no s'albira. Abans que el Parlament aprovés ahir la segona tanda d'ajustos, basada en la pujada d'impostos i la creació de noves taxes per augmentar els ingressos i evitar més retallades, aquestes mesures i el conjunt del pressupost del 2012 ja havien quedat en quarantena. Primer, perquè el president Mariano Rajoy va fixar a l'horitzó l'amenaça d'un cop de destral extra (seria el tercer) el 2013. És el preu a pagar per obeir la Unió Europea, que va corregir mig punt a l'alça les previsions de dèficit d'Espanya. I segon, perquè la Generalitat encara no s'ha garantit que li arribi, a través dels pressupostos generals de l'Estat, l'oxigen mínimament necessari per no haver d'agafar novament les estisores.

Aquest negre panorama va obligar CiU i el PPC a exhibir amb més discreció l'última etapa de la seva segona aliança pressupostària. Van defensar l'allau de taxes (l'euro per recepta, la taxa turística i el cànon de l'aigua, com a punta de llança), però van evitar mossegar una esquerra que, per poder atacar, només va haver de recordar les paraules del conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, l'endemà que s'aprovessin els comptes. Llavors, d'això ja fa un mes, reconeixia que les xifres s'hauran de revisar quan l'Estat faciliti el nou quadro macroeconòmic, a finals de març, perquè la previsió anterior, amb la qual es van calcular els pressupostos catalans i que es va fer l'estiu passat, ha quedat desfasada arran de la crisi del deute públic i la recessió de l'economia espanyola. Una constatació que el Govern ha repetit durant aquestes últimes setmanes com a senyal d'alarma a un Rajoy que està rematant els comptes estatals.

CANVI DE GUIÓ / Però el president va respondre ahir anant una mica més enllà. Rajoy va canviar el guió. Si bé l'Administració central deixa clar que assumirà en la seva totalitat l'ajust extra que la Comissió Europea ha imposat a Espanya per situar el dèficit públic al final del 2012 en el 5,3% del PIB, i no en el 5,8% que havia decidit inicialment el Govern central, el cap de l'Executiu ensenya la soga a les comunitats autònomes. «Les administracions territorials hauran de fer un esforç més gran el 2013», els va advertir. Un missatge que convida al pessimisme pel que fa a la possibilitat que el pressupost de l'Estat contingui l'esperat mannà català.

¿Com es podrien tapar algunes vies d'aigua? Per un costat, si el Govern de Rajoy, igual que està disposat a no alterar l'objectiu de dèficit de les comunitats, assumeix alguns sacrificis i evita que aquests recaiguin sobre les autonomies. Per exemple, una retallada global a les nòmines dels funcionaris anul·laria la tisorada extra (5% menys en la paga de Nadal) que està perfilant Mas. Però el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ja li ha prestat la tisora al president.«Els pressupostos no destruiran llocs de treball públics i no es rebaixarà el sou als funcionaris», va prometre ahir al Senat.

La segona hipòtesi és que la Generalitat rebi del Govern central les partides de l'Estatut pendents de pagament, en especial els 759 milions de la disposició addicional tercera. Un pagament legítim que semblaria tot un regal tenint en compte l'apressant situació financera. Perquè, encara que sembli complexa, aquesta opció és la que les dues parts consideren en aquests moments més plausible.

219 MILIONS / Fonts del Govern i del grup parlamentari de CiU afirmen que, «gairebé amb tota seguretat», les reiterades converses entre els dos governs i entre la federació nacionalista i el PP desembocaran en una xifra: 219 milions. Una quantitat que correspon al que l'Estat ha d'injectar aquest any. CiU ha aplanat el terreny recolzant decisions com el primer paquet d'ajustos anunciat per Rajoy o la tramitació de la reforma laboral al Congrés, malgrat que el PP té majoria absoluta.

Notícies relacionades

El Govern es debat sobre portar a votació els Pressupostos

José María Páez, vocal del CGPJ: "Els decibels dels atacs als jutges són absolutament escandalosos"

Atesos els antecedents, el Govern de Mas extrema les cauteles i admet que no tindrà garantia definitiva de rebre els 219 milions fins que no quedi reflectit l'acord en els comptes. Ahir la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va fer servir el verb«confiar»per parlar d'aquesta partida pressupostària.

Tota precaució és poca, especialment mentre Rajoy faci sonar a Madrid els cants recentralitzadors en matèria econòmica, just quan el model de finançament autonòmic el qüestionen, fins i tot, les comunitats del PP. El líder de l'oposició, Alfredo Pérez Rubalcaba, va intervenir en aquest debat amb la proposta d'un sistema que permeti orientar determinades inversions de l'Estat a les autonomies, per tal de salvaguardar els serveis sanitaris, educatius i socials, enfront de l'exigent ajustament que imposen els compromisos europeus de reducció del dèficit.