El Suprem admet que Garzón no va prevaricar a l'enjudiciar el franquisme

El Tribunal Suprem va tancar ahir el cas de la memòria històrica a l'emetre una sentència que absol l'exjutge Baltasar Garzón i que permet a les víctimes del franquisme continuar buscant vies per recuperar les restes dels seus familiars desapareguts sempre que no intentin jutjar els fets ocorreguts durant la dictadura. La sentència va comptar amb el vot particular d'un jutge que va aprofitar el seu escrit per criticar els seus companys i qüestionar l'exmagistrat. La decisió va provocar sentiments agredolços als afectats.

L'alt tribunal va optar per dictar una sentència molt tècnica que ha estat acuradament treballada pel seu ponent, el magistrat Andrés Martínez Arrieta. S'hi reconeix que aquest cas presenta «un fort component emocional» perquè durant aquell període es van produir «fets vergonyosos per a la condició humana» com les «passejades» i els enterraments secrets.

RETRETS/ L'alt tribunal considera que aquests fets són constitutius d'un crim contra la humanitat, però afirma que no podien ser investigats pel jutge Garzón perquè els autors havien mort i els delictes havien prescrit i estaven amnistiats per la llei de 1977. En la sentència es fa una encesa defensa d'aquesta llei que, segons el parer dels magistrats, «va ser un pilar essencial, insubstituïble i necessari per superar el franquisme», i va servir perquè «no hi hagués dues Espanyes enfrontades». El tribunal afirma que aquesta norma no pot ser qüestionada per cap jutge, sinó només pel Parlament, ja que respon a «la voluntat del poble espanyol».

Malgrat aquestes posicions, els jutges rebutgen que el seu excol·lega hagi comès un delicte de prevaricació perquè, afirmen, va actuar mogut per l'intent de «millorar la situació» d'unes víctimes que tenen «dret a conèixer els fets i a recuperar els seus morts per honrar-los». Per això, afirmen que la seva decisió no va ser «injusta» ni «arbitrària». També admeten que la posició del seu excol·lega està recolzada per diferents «operadors jurídics» que els últims anys han expandit «la protecció dels drets humans».

Notícies relacionades

Crònica d’una presó incondicional

Sense telèfon, sense diners, sense llit fix

De totes maneres, apunten que la investigació de Garzón no encaixa en l'ordenament jurídic perquè no hi ha lloc per als anomenats judicis de la veritat, ja que el Codi Penal només permet investigar els autors de delictes perquè siguin sancionats pels seus actes. I afegeixen que «el dret a conèixer la veritat no forma part del procés penal» i es compagina «malament amb la declaració de la veritat històrica d'un fet tan polièdric» com el franquisme.

ELS DISCREPANTS/ La sentència compta amb el vot concurrent del jutge Julián Sánchez Melgar, que va rebutjar que el seu excol·lega abusés del seu càrrec a l'obrir la investigació. En canvi, José Manuel Maza va acusar Garzón d'haver actuat per sobre de la llei al voler investigar els crims del franquisme. A més a més, en el seu vot particular nega que el Suprem hagi mantingut una «actitud persecutòria» contra el seu excol·lega i afirma que l'exjutge no té «patent d'immunitat».La sentència posa fi al periple judicial de Garzón, que ja ha estat expulsat de la judicatura i condemnat a 11 anys d'inhabilitació per les escoltes delcas Gürtel.