El Suprem diu que Garzón va voler "millorar" la situació de les víctimes del franquisme

El Tribunal Suprem ha absolt l'exjutge Baltasar Garzón de prevaricació per haver investigat els crims del franquisme per entendre que amb la seva actuació va buscar "millorar" la situació de les víctimes de la dictadura que "tenen dret a conèixer la veritat i recuperar els seus morts per honrar-los". Així s'afirma en la resolució que s'ha donat a conèixer avui i que compta amb el vot particular del magistrat José Manuel Maza que rebutja que l'alt tribunal hagi perseguit l'extogat.

En la resolució es recorda que diverses famílies de desapareguts durant la guerra civil i la dictadura van denunciar aquests fets davant l'Audiència Nacional el desembre del 2006. Una denúncia que era "legítima", segons l'alt tribunal, però que no podia ser atesa per l'exjutge, ja que pel temps transcorregut des de la comissió dels fets sols era possible crear els anomenats judicis de la veritat que no tenen cabuda al nostre ordenament.

Així mateix, els jutges subratllen que l'exjutge va reconèixer l'octubre del 2008 "els esculls" que havia de salvar per declarar-se competent, com la impossibilitat d'aplicar als imputats una llei que no estava en vigor quan es van cometre els fets; la prescripció dels delictes i la llei d'amnistia del 1977.

Defensa de la llei d'amnistia

El Suprem li dóna la raó i subratlla que els delictes comesos durant la dictadura ja no es podien investigar perquè els seus autors ja havien mort. A més, realitza una defensa encesa de la llei d'amnistia, que "no pot ser derogada pels jutges sinó només pel Parlament". Pels jutges, aquesta llei és "un pilar essencial, insubstituïble i necessari per superar el franquisme i el que aquest suposava". També va ser la norma que "va buscar que no hi hagués dues Espanyes enfrontades".

Notícies relacionades

Feijóo es compromet a un «Govern en solitari» sense «cordó sanitari a Vox»: «O Sánchez o jo»

Feijóo reforça Dolors Montserrat i fa equilibris amb el PP català

No obstant, l'alt tribunal reconeix que els actes perpetrats durant la dictadura franquista van ser "vergonyosos per a la condició humana", segons un informe de la comissió interministerial per a l'estudi de les víctimes de la guerra civil del juliol del 2006. Per això, els tipifica com un delicte contra la humanitat i entén que Garzón els hagi investigat sota el paraigua d'"altres operadors jurídics" que han optat per atorgar "una força expansiva a la protecció dels drets humans".

L'alt tribunal conclou deprés d'aquests raonaments jurídics que Garzón no va dictar una resolució injusta sabent-ho, tan sols va ser errònia. Per això, l'absol de prevaricació, com havia demanat el fiscal, Luis Navajas. En la sentència no es fa cap menció a la instrucció del jutge Luciano Varela que va ser denunciada per Garzón durant la fase de les qüestions prèvies.