El català s'obre camí a la Unió Europea

Elcatalà segueix vencent obstacles a laUnió Europea. El nou president delParlament Europeu, el socialista alemanyMartin Schulz, s'ha compromès a permetre per primera vegada l'ús de la llengua catalana en els plens de la Cambra. Davant els 85 eurodiputats liberals i els 58 verds,Schulz va assegurar recentment que es podrà intervenir en el ple en aquest idioma, encara que no tingui l'estatus d'oficial a la UE. El nou president, elegit aquest dimarts per majoria absoluta i que substitueix en el càrrec el conservador polonès Jerzy Buzek, és un coneixedor de la literatura catalana, ja que va ser llibreter abans de dedicar-se a la política.

Schulz va confirmar als eurodiputatsRamon Tremosa (CiU), Raül Romeva (ICV) iIzaskun Bilbao (PNB) que els autoritzarà a fer discursos en català i eusquera a l'hemicicle. El popularAlejo Vidal-Quadras, que és un dels 14 vicepresidents de l'Eurocambra i que ha estat reelegit, ha vetat fins ara l'ús del català a Brussel·les i Estrasburg, al·legant "dificultats tècniques". Buzek i el seu predecessor, el democristià alemany Hans-Gert Pöttering, van seguir sempre les tesis deVidal-Quadras i van rebutjar els arguments dels eurodiputats catalans. Schulz, no obstant, no comparteix color polític amb l'eurodiputat popular.

Exalcalde de Würselen, una ciutat de 40.000 habitants alland de Renània del Nord-Westfàlia,Schulz s'ha mostrat sempre sensible envers Catalunya i el català, segons expliquen els eurodiputats catalans que han tractat amb ell. Fins i tot ha llegitJosep Pla, Màrius Torres iJaume Cabré. SegonsTremosa iRomeva (que han votat junts a favor deSchulz), les intervencions en català al plenari no suposarien cap despesa extra, perquè els mateixos lingüistes que tradueixen al castellà (molts són catalans) podrien encarregar-se de fer les traduccions en la llengua catalana.

Notícies relacionades

El socialdemòcrata Martin Schulz, nou president del Parlament Europeu

Sánchez accelera les transferències a Euskadi mentre continua aturada la delegació d’immigració a Catalunya

L'Eurocambra, de fet, és l'única institució comunitària que mai ha volgut firmar acords per garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants, a diferència de la Comissió Europea, el Consell de la UE, el Comitè de les Regions, el Comitè Econòmic i Social, el Defensor del Poble Europeu i el Tribunal de Luxemburg. El 2006, el Parlament Europeu es va comprometre a respondre en català a les cartes que li enviessin els catalanoparlants. Al Consell Europeu, els consellers de la Generalitat ja poden intervenir en català en les reunions de ministres, encara que han d'avisar set setmanes abans i esperar que la resta d'autonomies també hi hagin participat, uns dos anys, per tornar-hi a parlar.

El català, 13a llengua més parlada a la Unió Europea

Elcatalà és la 13a llengua més parlada de la Unió Europea, però no figura entre les 23 oficials, perquè el Govern espanyol mai ha sol·licitat formalment el seu reconeixement. El búlgar, el danès, el gaèlic, el finès, l'eslovac, el lituà, l'eslovè, el letó, l'estonià i el maltès tenen menys parlants que el català, però són idiomes oficials i es poden utilitzar a l'Eurocambra i la resta de les institucions comunitàries. Els antecessors deSchulz sempre van al·legar queCatalunya havia de resoldre primer l'"anomalia" del català a Madrid, abans de portar el debat a Brussel·les.