JORGE FERNÁNDEZ DÍAZ. Interior

Un català «fidel» a Rajoy per afrontar el final d'ETA

Valladolid, 1950. Enginyer industrial

Valladolid, 1950. Enginyer industrial

1
Es llegeix en minuts
RAFA JULVE
BARCELONA

Una persona pròxima a Jorge Fernández Díaz comentava fa uns dies que aquest havia quedat «molt tocat» quan Mariano Rajoy va anunciar que Jesús Posada presidiria el Congrés. Era un lloc somiat per qui va ser cap de llista del PPC per Barcelona les passades eleccions, però va recórrer a la resignació cristiana (és un creient fervorós) i no va perdre l'esperança. «Cada dia té les seves penes» és la seva màxima, de manera que va intentar minimitzar la desil·lusió i va seguir treballant per al seu líder... fins que ahirse li va aparèixerla recompensa.

Notícies relacionades

«Jorge sempre ha estat fidel, si més no a mi», li va agrair Rajoy en un míting del PP a l'Hospitalet de Llobregat. El va acompanyar com a secretari d'Estat quan l'avui president era el ministre d'Administracions Públiques (1996-1999) i el va seguir al Ministeri d'Educació (1999-2000). També el va defensar quan l'ala més dura del seu partit dubtava del seu lideratge després de la derrota electoral del 2008, i ara serà una peça clau del seu Govern per afrontar l'agonia d'ETA i intentar mantenir les baixes xifres de mortalitat a la carretera.

«Sempre hi ha hagut un ministre català al Govern d'Espanya, abans fins i tot de l'etapa democràtica», va recordar Fernández en la campanya. En la legislatura que comença ell cobrirà la quota territorial, ja que tot i que va néixer a Valladolid, es van traslladar a Barcelona quan només tenia tres anys i allà es va començar a guanyar la seva rellevància política ja fa 30 anys. Va arribar fins i tot a presidir el PPC a finals dels 90 fins que Aznar el va substituir per Alejo Vidal-Quadras. En l'actualitat, aquest home que no es cansa mai de parlar de política té un gran pes a la cúpula autonòmica del seu partit i una gran sintonia amb Alicia Sánchez-Camacho.