El PSC ‘crida a files’ els alcaldes per preparar les municipals del 2027

Després de 10 mesos centrats a consolidar l‘aterratge en el Palau de la Generalitat amb un Govern en minoria, la maquinària electoral del PSC ha activat de nou el seu engranatge. La consigna és clara: mantenir la supremacia municipal retenint les alcaldies que ara tenen –si pot ser, sumant més majories– i guanyar-ne de noves. Presumeixen actualment de governar en 16 de les 23 ciutats més poblades de Catalunya, a més de totes les capitals de província, tret de Girona. En les últimes setmanes, des de la secretaria d’organització de la formació s’està fent balanç dels llocs on és necessari intervenir per reforçar lideratges i les noves conquestes que seran prioritàries.

Mantenir Barcelona està clarament a dalt de tot del podi. Per primera vegada des que va irrompre en el panorama barceloní, Jaume Collboni no està qüestionat com a candidat. Va aconseguir ser l’alcalde –malgrat que no va guanyar el 2023– la tercera vegada que ho intentava, i ara en el PSC ningú dubta que es presentarà a una quarta en una capital catalana en la qual governa en minoria i on ha quedat demostrat que les sumes són clau per aconseguir la vara de comandament.

El repte de Girona

El PSC també lidera a Tarragona i a Lleida, dues capitals més que va conquerir fa dos anys amb Rubén Viñuales i Félix Larrosa i que creu que ho té tot a favor per retenir; però li falta Girona, que té entre cella i cella. Hi ha una estratègia específica per culminar el que no va ser possible perquè, malgrat la victòria de Sílvia Paneque, els independentistes van sumar majoria per ungir Lluc Salellas, de la CUP, com a alcalde. És especialment simbòlic per als socialistes recuperar el comandament de la ciutat en la qual va governar Carles Puigdemont. Fonts de la cúpula socialista donen per descomptat que l’actual consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica tornarà a ser la candidata i que això podria obligar Illa a rellevar-la en el Govern.

Una altra de les preocupacions que admeten a la seu de Pallars és consolidar els relleus d’algunes de les seves grans alcaldies metropolitanes, com l’Hospitalet de Llobregat –on David Quirós va substituir Núria Marín– i Santa Coloma de Gramenet –Mireia González va agafar el relleu quan Núria va ser nomenada consellera d’Interior–. Però també hi ha hagut canvi d’alcalde en altres ciutats rellevants, com Viladecans, Esplugues, Badia del Vallès, Esparreguera, Pineda de Mar i Palafrugell.

Per al PSC és clau que les noves cares, al costat de les més consolidades –com Lluïsa Moret a Sant Boi, Antonio Balmón a Cornellà, Marta Farrés a Sabadell i David Bote a Mataró– continuïn apuntalant el gran viver de vots metropolità. Com ho és tenir continuïtat a ciutats com Reus, Vilafranca del Penedès i Balaguer, que va poder ficar al sarró fa dos anys.

Notícies relacionades

El Tribunal de Comptes suspèn Sumar i Aliança Catalana

Censura, sí

Hi ha altres objectius que Illa té també assenyalats en vermell, com és Terrassa, on fins ara ha sigut impossible desbancar l’exsocialista Jordi Ballart, o, més inabastables en aquests moments, Badalona i Castelldefels, en mans del PP i on el PSC té grans assignatures pendents. Els seus punts més febles continuen sent la Catalunya interior i les Terres de l’Ebre, motiu pel qual estan fent un rastreig per aconseguir presentar més candidatures.

Des que va arribar a la Generalitat, Illa ha desplegat una estratègia per estrènyer llaços amb els municipis. Es tracta d’una aposta del Govern per fer partícip els alcaldes de la seva presa de decisions i descentralitzar el projecte que impulsa des de la plaça de Sant Jaume, que pot anar a favor dels socialistes en les pròximes municipals.