ENTREVISTA AMB EL PORTAVEU D'ERC AL CONGRÉS

Joan Ridao: «Esquerra ha de seguir sent un 4x4 que estigui en tots els fronts»

Esquerra Republicana celebrarà demà el que anomena el 'superdissabte', la jornada en què la militància escull per sufragi universal el seu nou president. No obstant, aquest plebiscit ha quedat en un segon pla per la pugna entre Alfred Bosch i Joan Ridao per ser el candidat republicà al Congrés. El partit escollirà en primàries alguna cosa més que un nom: una estratègia de futur.

Joan Ridao.

Joan Ridao. / JOAN PUIG

2
Es llegeix en minuts
J. R.
BARCELONA

-¿Per què ha decidit presentar-se a les primàries?

-A l'ideal de renovació que s'imposa a ERC se'l pot servir amb una direcció ordenada, estable i renovada, però també situant les persones més adequades en llocs concrets.

-¿Entén que els nous dirigents del partit li demanin que faci un pas enrere?

-Jo ja he fet un pas enrere renunciant a la direcció a favor de la unitat. Però ara parlem d'unes eleccions molt importants.

-L'acusen d'estar cremat pel tripartit.

-No crec que això m'estigmatitzi. Altres persones que tindran responsabilitats orgàniques a ERC van ser alts càrrecs del tripartit. Fins i tot Alfred Bosch, cosa que no l'inhabilita.

-El consell nacional d'Esquerra ha demanat al perdedor que faci pinya amb el guanyador.

- La meva candidatura la plantejo com unticketamb Joan Tardà legitimat pel treball dels últims anys a Madrid. Si perdem, recolzarem i col·laborarem amb la direcció del partit.

-Parla de tàndem, per tant intueixo que descarta incloure Bosch de número dos si guanya.

-El meu plantejament inicial és el del tàndem, per lleialtat a Joan Tardà. Òbviament, som persones raonables i podem arribar a acords. No vull ser excloent, però el projecte ha de ser coherent amb el que defensa cadascú.

-¿Què ha de fer Esquerra al Congrés després del 20-N?

-Defensar un horitzó nacional nítid, però també els problemes quotidians de la gent en un context de dura crisi econòmica. ERC ha de seguir sent un 4x4, i no un dromedari. Ens hem de dirigir a tots els fronts, no només a un.

-¿És incompatible l'esquerra nacional amb un front dels partits catalans a Madrid?

-En absolut. ERC sempre ha intentat que els partits catalans actuessin units. El que em preocupa és que el meu partit ampliï el seu perímetre i es dirigeixi a aquell electorat mòbil, 1.500.000 de persones, òrfenes de referents per culpa del PSC i CiU.

-¿És incompatible amb el seu projecte una coalició independentista?

-He proposat una candidatura independentista al Senat perquè pot ser un vehicle per al sobiranisme polític i civil. ERC ja no pot fer la tasca d'agit-propque ara fan les entitats.

-¿Temes com el dret a decidir o el pacte fiscal poden acostar ERC a CiU?

-Tenim voluntat d'arribar a acords amb el conjunt del catalanisme, però és públic i notori que CiU té una aliança estable amb el PPC. Que no enganyi, té alternatives.

Notícies relacionades

-¿Retallar dèficit o apujar els impostos?

-Posar l'accent en la despesa i no mirar els ingressos és un error. La fiscalitat a Espanya és baixa, sobretot per a les grans fortunes, cosa que fa que la crisi recaigui sobre les espatlles dels més febles.