DEBAT AL CONGRÉS

La reforma de la Constitució tira endavant amb PP i PSOE i la inhibició de CiU

Els nacionalistes catalans, com dimarts passat, decideixen no votar malgrat els esforços de socialistes i populars perquè s'abstinguessin

Els grups d'esquerra abandonen l'hemicicle, després d'un debat crispat, com a protesta davant la modificació de la Carta Magna

Zapatero conversa amb la vicepresidenta Elena Salgado i Manuel Chaves parla amb la ministra d’Exteriors, Trinidad Jiménez, durant el ple del Congrés.

Zapatero conversa amb la vicepresidenta Elena Salgado i Manuel Chaves parla amb la ministra d’Exteriors, Trinidad Jiménez, durant el ple del Congrés. / Fernando Alvarado (EFE)

2
Es llegeix en minuts
JUAN RUIZ SIERRA / PILAR SANTOS / Madrid

ElCongrésha aprovat aquest migdia la primerareforma constitucional de calat des del 1978. A diferència de llavors, aquesta vegada no hi ha hagut consens sobre la modificació, portada a terme perquè a la Carta Magna aparegui ellímit de dèficit de les administracions, com reclamen Alemanya i França. La reforma ha tirat endavant amb 316 vots a favor (PSOE,PPi l'únic diputat d'UPN) i 5 en contra (Coalició Cararia, UPyD i dos del PSOE, un de l'exsindicalista Antonio Gutiérrez i un altre, per error, de Jose Manuel Bar), però el rebuig que aquesta mesura legal ha provocat en els partits minoritaris s'ha evidenciat també en dues postures diferents més. Per un costat, els diputats d'ERC,BNGiICVhan sortit de l'hemicicle durant la votació, com a forma de protesta. ElPNB,IUiCiU, per la seva part, han decidit estar presents en la votació però sense participar en ella.

És a dir, igual que en el ple de dimarts passat, on es va decidir la presa en consideració de la reforma, que ara passarà alSenat, els nacionalistes catalans s'han inhibit de la votació, malgrat que ahir tot apuntava que aquesta vegada s'abstindrien. Fins a l'últim moment han intentat socialistes i populars que la federació se sumés a l'acord, o almenys s'abstingués en la votació, amb diverses esmenes transaccionals a les esmenes dels nacionalistes. La més rellevant proposava que en cas de catàstrofe natural, recessió econòmica i situacions d'emergència, les autonomies puguin demanar autorització al Congrés per elevar el seu dèficit.

El veto de Llamazares

No obstant, no ha pogut votar-se. Les esmenes transaccionals necessiten del consentiment de tota la Cambra perquè puguin votar-se. IGaspar Llamazares, d'IU, molt molest amb la forma de tramitar la reforma, sense referèndum i amb vetos del PSOE i el PP a la presa en consideració de les esmenes d'altres grups que demanaven el dret d'autodeterminació o la república, ha decidit vetar la tramitació de la iniciativa de socialistes i populars com a forma d'expressar el seu rebuig a la modificació de la Carta Magna.

La no urgència

El portaveu de CiU al Congrés,Josep Antoni Duran Lleida, ha defensat que de nou el seu grup s'inhibís en la votació, perquè, malgrat estar d'acord amb l'objectiu de la modificació, no considera que la reforma sigui urgent per fer-la d'esquena a la majoria dels grups parlamentaris. "Entrarà en vigor el 2020 --ha dit a la sortida de l'hemicicle--. ¿On és la urgència? Això no calmarà els mercats (...) El que es necessita és fer reformes estructurals". El democristià també ha lamentat l'“espectacle” que els parlamentaris han ofert durant la votació i ha afegit que aquest "disbarat" demostra que "el que comença malament acaba malament".

Notícies relacionades

Fonts del PP, per la seva part, han lamentat que, en la seva opinió, el Govern no s'hagi implicat més en la negociació i en la pressió als grups perquè recolzessin la reforma "malgrat tenir tota l'Administració Pública darrere per fer tots els informes que fossin necessaris". "S'ha treballat fins a l'últim segon perquè CiU s'hi pogués sumar. Seguirem treballant perquè el consens sigui més gran al Senat", ha dit Francesc Vallès, diputat del PSC.

La reforma es debatrà la setmana que ve al Senat, abans de la seva aprovació definitiva.