CiU s'abstindrà en la reforma exprés amb un gir sobiranista

Parafrasejant Josep Antoni Duran Lleida, avui el PSOE i el PP es menjaran, amb l'única companyia del diputat d'Unió del Poble Navarrès (UPN), ni més ni menys que la primera reforma constitucional de pes des de 1978. Els nacionalistes catalans i bascos, juntament amb els grups a l'esquerra del PSOE, no recolzaran aquesta modificació, que consagra, esculpida a la Carta Magna, la doctrina del dèficit (gairebé) zero. Però a diferència de la resta de formacions, CiU, que formalment ha exhibit aquests dies una actitud constructiva presentant esmenes i posant condicions perquè el text respecti l'autogovern financer, probablement s'abstindrà.

No farà com dimarts passat, quan de forma inèdita ni tan sols va participar en la votació. Amb tota probabilitat tampoc dirà 'no', perquè aviat el Govern necessitarà col·locar deute davant els mercats i no vol aparèixer avui al costat de posicions d'esquerra antiliberal. En qualsevol cas, la federació nacionalista tampoc recolzarà en cap cas la reforma. I ho farà amb un gir sobiranista en la línia de l'assajat ahir per Duran Lleida i, sobretot, per Artur Mas: canvi de cicle en les relacions Catalunya-Espanya.

FORA DE L'ESPERIT / És cert que en el llarg mandat de l'expresident Jordi Pujol aquestes advertències es convertien en tocs d'atenció que no alteraven l'estratègia del peix al cove de CiU a Madrid. Però ara les veus netament independentistes del Govern, del partit i del grup de CiU al Parlament creuen que aquesta reforma constitucional és el que ahir va definir Mas com un motiu d'«allunyament» de Catalunya respecte al conjunt d'Espanya. «Se'ns està traient de l'esperit de la Constitució», va sostenir el president, en una constatació del resultat infructuós de les negociacions d'ahir dels nacionalistes amb PP i PSOE.

«Estan marejant la perdiu», va dir sobre CiU un diputat popular implicat en les converses. «Tenint en compte les seves esmenes, és gairebé impossible que els sumem a l'acord», van assenyalar fonts socialistes, que van explicar, a més, que dimarts passat, abans del debat per a la presa en consideració de la reforma constitucional, els nacionalistes es van comprometre a abstenir-se, encara que al final no van votar.

El president de la Generalitat, en qualsevol cas, no va contestar la pregunta: ¿I si es deixa el peix al cove, ara què? Caldrà veure quina serà l'actitud de la federació al Congrés en la pròxima legislatura, a l'espera de les majories.

LES FERIDES / Mentrestant, el PSOE, el partit que més està pagant el desgast d'aquesta reforma, intenta curar-se les ferides. Si dilluns va actuar en el pla intern -amb cites del grup parlamentari, de l'Executiva socialista i dels barons territorials per calmar els ànims de molts dirigents que no acaben de veure el perquè de la mesura-, ahir ho va fer en l'extern. Segons admeten els càrrecs del partit, molts dels seus votants tradicionals no acaben de compartir que la modificació constitucional es porti a terme sense referèndum. El portaveu del Govern i vicesecretari general del PSOE, José Blanco, va explicar que a l'Executiu i al partit li hauria «agradat» portar a terme esa consulta, però que en un moment com aquest, amb l'economia espanyola a un pas del precipici, s'ha d'actuar ràpid. En cas contrari, va continuar, la iniciativa, recomanada per Alemanya i França, no hauria servit de gaire.

«Aquesta mesura serà eficaç si la resolem de pressa», va dir Blanco a la Cadena Ser. «Tenint en compte que estem en una situació greu que exigeix respostes ràpides, no transferirem als ciutadans la responsabilitat que hem d'assumir. I ells jutjaran la responsabilitat de qui ha hagut d'assumir la decisió», va afegir. Serà el 20 de novembre, data de les eleccions generals.

Notícies relacionades

El Parlament farà un ple sobre la reforma, però CiU el podria endarrerir

Feijóo reclama explicacions al president i un ple extraordinari

EXCEPCIÓ / Si 35 diputats o 26 senadors es posen d'acord a demanar la consulta, es podria celebrar aquell mateix dia, perquè encara que la llei de referèndums prohibeix aquestes iniciatives en els 90 dies anteriors i posteriors als comicis generals, fa una excepció amb els plebiscits de reforma constitucional.

Però ara mateix resulta molt improbable que els pro referèndum sumin aquests suports. Als minoritaris només els queda la protesta, que es portarà a terme avui en forma de desbandada, ja que els representants d'IU, ICV i ERC marxaran de l'hemicicle just abans que es voti la modificació. «És un cop bipartidista a la Constitució», va opinar Gaspar Llamazares, d'IU. «La reforma és antidemocràtica, conservadora i rabiosament centralista», va afegir el republicà Joan Ridao, que, igual que el PNB, va aprofitar les seves esmenes per demanar el dret a l'autodeterminació. Esmenes que no van ser acceptades perquè afecten el títol preliminar de la Carta Magna. El nacionalista basc Aitor Esteban ho va qualificar d'«atropellament».