Bozal va sostenir que la consulta d'Arenys desestabilitzava Espanya

Pilar Fernández Bozal, consellera de Justícia del primer Govern d'Artur Mas, va redactar personalment l'octubre del 2009 com a mínim dos dels recursos que l'Advocacia General de l'Estat a Catalunya va presentar contra la consulta independentista que Arenys de Munt (Maresme) va celebrar el 13 de setembre d'aquell any i que Convergència va recolzar sense traves. Va ser un episodi ben estrany. El primer lletrat que va representar l'Estat davant els tribunals va resultar que era un excandidat falangista, Jorge Buxadé. Era un dels advocats llavors a les ordres de Fernández Bozal. Quan aquest advocat es va retirar a un segon pla, l'avui consellera va firmar almenys dos recursos que, rellegits ara, sorprenen no només pels arguments exposats, sinó també per les formes. En resum, Fernández Bozal sostenia que Arenys de Munt posava en perill «l'estabilitat política i social» d'Espanya al cedir els seus locals per portar a terme el referèndum, una decisió municipal que equiparava a la dels ajuntaments bascos que permeten instal·lar les capelles ardents de terroristes d'ETA en edificis consistorials.

«Estimem que plantejar una consulta popular en termes que afecten la integritat territorial de l'Estat i la sobirania nacional sí que és una qüestió que afecta l'interès general i genera un perjudici per a l'estabilitat social i política». És un dels paràgrafs en què Fernández Bozal argumentava la urgència d'impedir consultes com la de la localitat del Maresme, que els mesos següents es reproduirien en altres punts de Catalunya.

«INTEGRITAT TERRITORIAL» / Els ajuntaments, al facilitar les consultes, excedien els límits de les seves competències, prosseguia, perquè es tractava d'«un assumpte d'especial rellevància, no per als veïns d'un municipi concret, sinó de tot l'Estat espanyol, perquè comprometia la integritat del territori nacional».

Acabada de nomenar consellera, Fernández Bozal ha insistit a restar transcendència política a les actuacions que va haver d'impulsar quan era cap dels advocats de l'Estat a Catalunya. Però el simple fet que s'assegui a la taula del Consell Executiu amb consellers que es declaren obertament independentistes convida a examinar amb lupa els arguments jurídics que subscrivia fa menys de dos anys.

Els detalls són variats. Un que sempre crida l'atenció és la manera com es referia a l'Executiu central. «Tant si la qualifiquem de referèndum com si la qualifiquem de mera consulta popular municipal és necessària l'autorització del Govern de la nació», subratllava l'advocada de l'Estat. El cognom que concedeix al Govern, «de la nació», sembla especialment provocador sobretot perquè l'apel·latiu que de manera oficial utilitza l'Executiu central és «Govern d'Espanya».

Més enllà d'aquest detall terminològic, el que és interessant dels escrits firmats per Fernández Bozal és l'arquitectura sobre la qual sustenta la tesi que l'Ajuntament d'Arenys de Munt estava intentant burlar la llei al defensar que el consistori no organitzava un referèndum, sinó que simplement prestava els seus locals com ho fa sovint a organitzacions de caràcter apolític.

Notícies relacionades

Sorpresa a Justícia

Puig assegura que Bozal "deixarà la pell" per Catalunya tot i la seva oposició a les consultes sobiranistes

SENTÈNCIES A EUSKADI / Per situar els límits de les competències municipals, Fernández Bozal va repescar dues sentències judicials del Tribunal Superior de Justícia del País Basc. En una, es condemnava un municipi per «la cessió de les dependències municipals per instal·lar-hi la capella ardent» d'un etarra que va morir al fer explosió un bomba que transportava en un vehicle en companyia d'altres membres de la banda. L'altre cas amb què la consellera va comparar els suposats excessos competencials d'Arenys de Munt és el de l'Ajuntament de Gatika (Biscaia), que va imprimir cartells en què se sol·licitava el trasllat dels presos etarres a presons d'Euskadi.

La conclusió era que Arenys de Munt va sobrepassar els límits de la llibertat d'expressió.