Sorpresa a Justícia

El primer Govern d'Artur Mas ha inclòs diverses sorpreses, encara que gairebé totes formaven part del guió. Va anunciar que faria un Govern dels millors i, efectivament, s'ha vist que ho ha intentat, combinant el que era desitjable amb el que era possible. La inclusió de Ferran Mascarell, un catalanista amb carnet del PSC, va estranyar en un primer moment, encara que el seu nomenament com a conseller de Cultura és coherent amb el discurs de transversalitat de la campanya de Mas. El president va voler reflectir al Govern la sensibilitat d'aquells ciutadans que, votants habituals de les llistes socialistes, van optar a les últimes eleccions per donar el seu suport a CiU. Mascarell representa perfectament aquest perfil.

Resulta més difícil d'entendre la figura de Pilar Fernández Bozal, que d'ocupar la prefectura dels advocats de l'Estat a Catalunya passa a dirigir la Conselleria de Justícia. No és que hi hagi un xoc manifest entre les seves funcions d'abans i les d'ara. De fet, aquest departament és dels menys ideològics del Govern, perquè fonamentalment s'encarrega de la logística de l'administració de justícia i de les instal·lacions penitenciàries; és més un gestor que un polític. Per això crida l'atenció l'elecció d'una persona sense experiència en aquests àmbits, però sí en la representació dels interessos de l'Administració central a Catalunya, en alguns casos en oberta confrontació jurídica amb els del Govern. CiU no va fer una campanya sobiranista, ni molt menys, però no es pot dir que aquest guió permetés esperar un nomenament d'aquestes característiques.