mirador

Fragmentació nacionalista

2
Es llegeix en minuts
Vicenç Villatoro
Vicenç Villatoro

Escritor y periodista.

ver +

El president Montilla ha optat, d'una manera o d'una altra, per una campanya electoral catalana llarga. La legislatura, políticament i tècnicament, estava acabada amb la sentència de l'Estatut. Fer les eleccions abans de l'estiu era un retoc mínim del calendari, que no se li hauria pogut retreure al president. Però l'ha volgut allargar. Hi té dret. Tot i que aquests períodes d'interinatge seria millor que fossin tan curts com fos possible, el president Montilla deu pensar que electoralment li convé allargar-lo. Està en les seves atribuci-

ons i no ens hem d'escandalitzar que el calendari sigui dictat pel càlcul.

Però, ¿per què li interessa al president Montilla un calendari llarg? Se suposa que és perquè les enquestes no li van bé, i perquè deu pensar que en aquest temps poden passar coses que l'afavoreixin. O, més precisament, coses que perjudiquin el seu adversari directe, Artur Mas i CiU. Honestament, no crec que el PSC esperi dels pròxims mesos bones notícies en el seu terreny de joc. No s'endevinen brots verds en economia i difícilment s'aconseguirà en uns mesos el que no s'ha aconseguit en tres anys: vendre el balanç de govern del segon tripartit. Però sí que pot ser que el president Montilla esperi males notícies en el camp adversari.

Suposo que des del món socialista es confia -poc o molt- que l'explotació política delcas Palauo d'altres incomodi i desmobilitzi una part de l'electorat convergent. Però no crec que aquesta esperança hagi estat la clau per allargar el calendari, perquè té doble tall: si l'electorat convergent se sent maltractat i perseguit d'una manera desproporcionada, el que sembla un factor de desmobilització pot esdevenir una invitació a mobilitzar-se.

M'imagino més aviat que les esperances del PSC estan posades en un altre àmbit. Una campanya electoral molt escalfada en l'eix nacional, on es parli molt d'independència, de sobirania, d'encaix o desencaix amb Espanya, de referèndum, pot provocar una fragmentació del vot nacionalista -sempre temptat per l'atomització- que perjudiqui Convergència. Els socialistes pensen que el seu electorat ja està blindat, en aquest tema, i que hi tenen poc a perdre. L'aparició de moltes candidatures nacionalistes que es barallin entre elles d'una manera agra i una campanya centrada en tot això no perjudica el PSC, pot permetre una certa recuperació d'Esquerra

Notícies relacionades

-el seu soci necessari de govern- i pot desgastar CiU.

Contra tot el que hem pensat durant molts anys, una campanya electoral amb la qüestió nacional en primer terme no és avui un horitzó necessàriament negatiu per al PSC. Potser no per guanyar i per mantenir el govern, però sí per tenir més marge de maniobra l'endemà de les eleccions.