Insomni
¿Revenja?¿Casualitat?
A mitja tarda, vaig sentir sota la llengua el formigueig elèctric que solc calmar amb un cafè. Vaig entrar en un bar petit, llums grocs i taules una mica enganxoses.
—Un descafeïnat, sisplau –vaig sol·licitar al cambrer, un tipus molt pàl·lid amb un bigoti molt fosc.
—De seguida –va respondre sense entusiasme el seu bigoti, ja que els seus llavis amb prou feines es van moure.
Li vaig buscar els ulls, que tenia enfonsats, com si algú li hagués empès endins amb un dit.
—Asseguri’s que sigui descafeïnat –vaig insistir.
Va assentir amb mandra. El cafè, però, va arribar fumejant i ben desitjable, en contrast amb l’hostilitat del lloc. El vaig beure amb gust i la resta de la tarda va transcórrer sense incidents.
A la nit, al llit, els minuts van començar a transcórrer amb la lentitud viscosa del plom fos. No podia dormir. Aquell estúpid m’havia enganyat amb el cafè. En la febre de l’insomni, la meva imaginació es va desencadenar. Em vaig veure fonent-me amb la foscor, lleuger com un ratpenat. Volava, invisible, fins a la casa del cambrer, la porta del qual vaig travessar com un cos subtil. El vaig trobar a la sala d’estar de casa seva, insomne com jo, gratant-se una cama. Em vaig situar darrere seu i li vaig xiuxiuejar a l’orella:
–Descafeïnat...
Va fer un salt i va córrer pel passadís de l’habitatge en direcció a un dels dormitoris. El vaig seguir, incorpori, repetint el mot descafeïnat. Va ensopegar amb un obstacle, va trontollar i va caure de morros. Un raig de sang li va travessar el front i va caure a terra gemegant com un gos apallissat. Una senyora que em va semblar la seva mare va sortir, alertada pels crits, i es va agenollar al seu costat. Em vaig espantar i vaig sortir corrents del pis per tornar al meu llit, on vaig tancar els ulls i a la fi, de matinada, em va vèncer la son.
A la tarda següent vaig tornar a la cafeteria. El cambrer va aparèixer amb el cap parcialment embenat.
Notícies relacionades–Un descafeïnat –em vaig limitar a dir.
Va mirar al voltant, a la recerca d’auxili, i va tornar a la barra, on va cridar la meva comanda amb una claredat que no deixava dubtes.
