El TC frena el blindatge del català com la llengua de l'ensenyament

La sentència del Tribunal Constitucional (TC) impedeix que l'Estatut blindi, tal com pretenien els ponents de la norma, el model d'ensenyament basat en la immersió lingüística en català, però no en qüestiona la legitimitat ni la vigència. La resolució de l'alt tribunal garanteix que el català podrà seguir sent la llengua vehicular en l'educació mentre així ho vulgui el Parlament, però obre la porta a la possibilitat que un dia l'ensenyament s'imparteixi preferentment en castellà si existeix a la Cambra catalana una nova majoria partidària d'impulsar un canvi legislatiu en aquest sentit.

«El segon enunciat de l'article 35.1 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya no és inconstitucional interpretat en el sentit que amb la menció del català no es priva el castellà de la condició de llengua vehicular i d'aprenentatge». Aquesta és una de les resolucions adoptades pel TC en la sentència, al contingut de la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO. L'article 35 de la Carta catalana, un dels 114 preceptes recorreguts pel PP, és el que es refereix als drets lingüístics en l'àmbit de l'ensenyament, i el seu segon enunciat estableix que «el català s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament universitari i no universitari».

PODERS PÚBLICS / En els fonaments jurídics de la sentència, els magistrats de l'alt tribunal subratllen que de la Constitució no es desprèn en cap cas «el dret de rebre l'ensenyament en només una de les dues llengües cooficials en la comunitat autònoma a elecció dels interessats» i recorden que són els poders públics –l'Estat, «a través de la legislació bàsica», i les comunitats autònomes, «en el marc de les seves competències en aquesta matèria»– els que determinen els currículums dels diferents nivells, cicles i graus d'ensenyament i, per tant, els que estan facultats per regular l'ús de les dues llengües cooficials en els casos en què es doni aquesta circumstància.

Remetent-se a sentències anteriors del mateix alt tribunal sobre aquesta matèria, la sentència redactada per la presidenta del Constitucional, María Emilia Casas, considera «perfectament legítim que el català, en atenció a l'objectiu de la normalització lingüística a Catalunya, sigui el centre de gravetat» del model d'ensenyament, sempre que això «no determini l'exclusió del castellà com a llengua docent de forma que quedi garantit el seu coneixement i ús en el territori de la comunitat autònoma».

OMISSIÓ DEL CASTELLÀ / Els magistrats apunten que el fet que l'article 35.1 de l'Estatut ometi tota referència al castellà com a llengua docent no obeeix necessàriament a «un propòsit deliberat d'exclusió», ja que el precepte recorregut «es limita a assenyalar el deure d'utilitzar el català 'normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament universitari i en el no universitari', però no com l'única, sense impedir per tant –no ho podria fer– la utilització del castellà».

Notícies relacionades

El Govern es debat sobre portar a votació els Pressupostos

José María Páez, vocal del CGPJ: "Els decibels dels atacs als jutges són absolutament escandalosos"

És per aquest motiu que el tribunal interpreti que l'article és conforme a la Constitució sempre que la seva aplicació no suposi privar el castellà de la possibilitat de ser llengua vehicular i d'aprenentatge. De la mateixa manera, la sentència assenyala que «el sol reconeixement d'un dret de rebre l'ensenyament en català [tal com es recull en el primer enunciat de l'article 35.1] no pot interpretar-se com a expressiu d'una inadmissible voluntat legislativa d'excepció».

¿Això significa que la Generalitat haurà de canviar la seva política lingüística en l'àmbit de l'educació? No, perquè el TC no la qüestiona. Però la sentència sí que frustra la pretensió dels ponents estatutaris de consagrar el model del català com a llengua vehicular com l'únic possible. La possibilitat d'un canvi quedarà en mans del Parlament.