Majó i Piqué repassen la seva experiència com a membres del Govern arran de la sàtira 'Sí, ministre'

El 6 de maig del 1996, Josep Piqué va prendre possessió com a titular de la cartera d’Indústria en el primer Gabinet de José María Aznar. En aquell temps, Piqué ni tan sols era militant del PP, i el seu aterratge al Govern va despertar nombrosos recels.«Em vaig trobar envoltat de voltors», admet. Transcorreguda la seva primera setmana al ministeri, va tornar a casa seva, a Barcelona, i la seva dona li va preguntar com havien anat aquells primers dies. La resposta del ministre va ser d’una sinceritat brutal:«No recordo haver-ho passat tan malament des de la meva primera setmana a la mili».

Una cosa semblant li hauria pogut dir James Hacker, ministre d’Afers Administratius, a la seva dona Annie, si no fos perquè al Regne Unit el servei militar va quedar abolit als anys 50.

James Hacker és el protagonista deSí, ministre, la memorable sèrie de la BBC que en la primera meitat dels anys 80 va retratar amb hilarant brillantor les misèries de l’administració governamental traient petroli humorístic d’una veritat incòmoda: els ministres, pel fet de ser polítics, són uns pallussos amb ideals a qui s’ha d’intentar mantenir allunyats dels assumptes del ministeri a fi de garantir que tot funcioni i res canviï. D’aquesta tasca se n’ocupa una casta d’alts funcionaris, representats a la sèrie per l’eficacíssim Sir Humphrey Appleby, secretari permanent del Ministeri d’Afers Administratius.

El guió de la sèrie va ser novel·litzat pels seus autors, Jonathan Lynn i Antony Jay, i l’obra resultant, una reflexió sobre l’art de governar tan aguda com els tractats de Maquiavel, Mazzarino, Clausewitz o Max Weber, apareix ara en versió catalana, traduïda pel periodista Toni Aira, que ahir va presentar el llibre juntament amb els exministres Josep Piqué i Joan Majó.

Semàntica creativa

El primer hi va aportar, a més de la confidència que encapçala aquestes línies, una lluminosa mostra de la«semàntica creativa»pròpia de l’administració, l’ ús de la qual constitueix la font d’alguns dels millors gags del llibre.«Quan, en plena reconversió del sector de la mineria del carbó–va explicar Piqué–, des del Ministeri d’Indústria posàvem en marxa algun pla d’ajust dur, el que fèiem era anunciar un Pla de Suport a la Mineria del Carbó».

Notícies relacionades

"Em cansa que em tractin com aquell que fa por"

Un àudio confirma els contractes del comissionista de la trama a Mèxic

I és que si ensenya alguna cosaSí, ministreés que el llenguatge de l’administració pública es regeix per un codi particular que s’ha de saber desxifrar. Un exemple: quan un alt funcionari afirma que una decisió és «valenta», el que en realitat vol dir és que li«farà perdre les eleccions». Un altre: la frase«s’ha d’actuar amb molta precaució», acostuma a significar«no farem absolutament res».

És clar que desxifrar el missatge dels polítics pot ser una tasca àrdua. Piqué és un campió en això. Quan era portaveu del Govern, va explicar, i havia de comparèixer davant la premsa després d’una reunió d’Aznar amb algun dignatari, el president es limitava a donarli una indicació concisa perquè informés els periodistes:«Ja saps. Les generals de la llei». Traduït: clava’ls el rotllo de sempre.