Boya aspira a convertir l'Aran en província abans que en vegueria

Abans província espanyola que vegueria catalana. La pressió sobiranista del Govern aranès com a resposta a la llei de vegueries de l’Executiu català agafa forma a mesura que passen els dies. Després de deixar caure que la independència és una de les alternatives (potser l’última, però n’és una), el síndic de la Valld’Aran, Francesc Boya, en va plantejar ahir una altra que evidencia la desafecció de la vall amb el nou mapa territorial que vol dibuixar la Generalitat. Boya, diputat del PSC al Parlament, va afirmar que aspirarà a convertir la Vall d’Aran en una província si Catalunya insisteix a voler integrar-la en la futura vegueria de l’Alt Pirineu. La pressió del síndic sobre els socialistes catalans ha crescut els últims dies fins al punt que el partit de Boya, Unitat d’Aran, ja flirteja amb la possibilitat de trencar la coalició que el vincula al PSC des de fa 20 anys.

Com a exemple que la pressió de la vall cap a Catalunya va de debò, l’executiva dels socialistes aranesos va debatre ahir aquesta possible desvinculació del PSC. Al final, Unitat d’Aran va donar una oportunitat per esmenar la llei en el tràmit parlamentari, però va advertir que «obre un parèntesi» en la relació entre les dues forces, informaRosa Matas.Al matí, Boya havia exposat les seves intencions de remoure cel i terra per impedir que la vall formi part del sistema de vegueries. Si Catalunya va a Madrid per reclamar recursos, finançament i autogovern, la Vall d’Aran també hi anirà, en aquest cas per demanar la constitució en «ens uniprovincial». Boya no va concretar si aquest ens seguiria dintre o fora de Catalunya, de manera que es dedueix de les seves paraules que el que vol és un règim similar al de les comunitats uniprovincials (Astúries, Cantàbria, Múrcia), sense arribar a ser una autonomia.

De fet, com va recordar el síndic en una entrevista a Catalunya Ràdio, el Govern espanyol només reconeix com a ens autònoms aquells que estan considerats com a província. «És veritat que és una aspiració complicada, difícil, però crec que des del punt de vista nacional de l’Aran també tenim dret a somiar», va assegurar Boya, en un altre dard enverinat llançat cap a Catalunya, amb una dosi de nacionalisme molt similar a la que Catalunya desprèn respecte a Espanya. «El que no volem és que la llei catalana ens posi fronteres, ens barri el pas a possibles aspiracions que el país legítimament pugui tenir en el futur», va sostenir el síndic.

DECISIÓ ESPANYOLA / Per Boya, Catalunya no té cap competència per decidir en quin mapa s’inscriu la Vall d’Aran, per la senzilla raó que no ho ha decidit mai al llarg de la història. «La vall no ha quedat mai integrada en cap divisió territorial catalana. Qui ens va integrar va ser l’Estat a la província, el 1833. Per aquest motiu, ara tampoc volem que siguin les lleis catalanes les que ens integrin en la vegueria; ho faran les lleis de l’Estat, en tot cas, però que no siguin les lleis del Parlament», va proclamar el també diputat de la Cambra autonòmica.

Notícies relacionades

Junts es compromet a «aprofitar» la «debilitat» de Sánchez després de la caiguda de Cerdán i obre la porta a retirar el seu suport al PSOE

El mapa de la corrupció: les 18 adjudicacions on van mediar Ábalos, Koldo i Santos Cerdán

La divisió provincial del segle XIX és el zenit de la història de la identitat aranesa, amb un origen que fixen els historiadors el 1175. És cert que el 1411 hi va haver una unió lliure i pactada entre la Vall d’Aran i Catalunya per raons militars. La tirada més gran cap a Espanya que cap a Catalunya justifica, doncs, les insistents declaracions de Boya sobre la necessitat que la Vall d’Aran busqui al Congrés el que no li pugui donar el Parlament. Va matisar que no es tracta d’una reivindicació independentista ni d’«un atac contra ningú», sinó que el combat aranès coincideix amb el català. «I en aquest combat, Catalunya i Aran han d’anar de la mà», va postil·lar el líder aranès.

¿TENSIÓ O RUPTURA? / Els socialistes catalans confien que la sang no arribi al riu i les vegueries no dinamitin la coalició amb Unitat d’Aran. El diputat del PSC al Congrés Daniel Fernández va afirmar que encara hi ha «espais d’acord». El PSC fa temps que escolta la desafecció del seu parlamentari, i aquesta setmana tindrà ocasió de tornar-ho a fer. El ple del Parlament debatrà demà l’admissió a tràmit de la llei de l’aranès, que garantirà l’ús d’aquesta llengua, variant de l’occità, en totes les administracions de Catalunya. Un bon moment per advertir d’una desafecció que creix.