Catalunya aprova una llei pionera sobre fosses que preveu sufragar exhumacions

El Parlament català ha aprovat la primera llei de l'Estat sobre fosses comunes, que té com a objectiu dignificar i localitzar les restes de persones desaparegudes durant la guerra civil i la dictadura, i que obre la porta perquè el Govern sufragui l'exhumació de les fosses que autoritzi un comitè tècnic.

El projecte de llei ha tirat endavant amb els vots dels partits que recolzen el Govern català i de CiU, mentre que hi han votat en contra els representants del PPC i s'han abstingut els tres diputats del Grup Mixt.

La llei reconeix el dret dels ciutadans a obtenir informació sobre el destí dels seus parents desapareguts, a dignificar i senyalitzar el lloc de l'enterrament i, si correspon, a recuperar-ne les restes.

Comitè tècnic

Perquè la Generalitat sufragui l'obertura de la fossa comuna, ho hauran de demanar primer familiars del desaparegut o bé una institució o entitat dedicada a la recuperació de la memòria històrica, després un comitè tècnic haurà de donar-hi el vistiplau després de comprovar que hi ha proves documentals i en últim lloc la Generalitat decidirà.

L'Executiu català va assajar el protocol per a les exhumacions en una fossa comuna de Gurb (Osona) a finals del 2008, on un equip d'investigadors van identificar quatre soldats republicans de Gavà desapareguts durant la guerra civil a partir de les restes humanes trobades a la zona, un procés que va costar 60.000 euros.

En aquest cas, la Generalitat tenia l'autorització del propietari dels terrenys per obrir la fossa, però un aspecte de la llei és que contempla aplicar una ocupació temporal amb indemnització en casos en què s'hagin d'exhumar cossos i l'amo de la parcel·la no hi estigui d'acord.

Peticions

Encara que la Generalitat ja ha rebut 18 peticions d'informació de particulars i ajuntaments sobre possibles actuacions una vegada aprovada la llei, la majoria estan interessades a dignificar i senyalitzar fosses.

El Govern català ha comptabilitzat un total de 179 fosses comunes en aquesta comunitat, però només preveu l'obertura d'unes dues o tres cada any. El conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, ha lamentat "l'oblit" i "el menyspreu" de les víctimes republicanes durant la dictadura.

Sense distincions

No obstant, ha remarcat que no hi haurà "distincions" entre víctimes per qüestions ideològiques i ha retret la negativa del PPC a recolzar la llei. Com a resposta, el diputat popular Rafael López ha subratllat que el PPC sempre ha estat "amb les víctimes", que a Espanya "no s'ha perdut mai la memòria històrica" i que va ser amb la majoria absoluta del PP quan "van sorgir les polítiques de memòria històrica".

Així mateix, igual que el diputat de Ciutadans, Albert Rivera, el representant del PPC ha lamentat que Saura pretengui una gestió ideològica d'aquest dret dels ciutadans. La picabaralla dialèctica entre populars i ecosocialistes ha continuat amb la intervenció del president del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Jaume Bosch, que ha criticat el PPC per pretendre amb esmenes estendre l'abast de la llei a la segona República, una "ofensa al sistema democràtic", ha conclòs.

Malgrat el suport de CiU, el diputat Santi Vila ha alertat el Govern català que el repte de l'exhumació de fosses no ha de ser el "principal", ja que obrir les 179 fosses localitzades a Catalunya costaria 16 milions i duraria uns 59 anys, ha dit. Per això, ha demanat centrar els esforços a dignificar i senyalitzar les fosses, uns comentaris amb què ha marcat distàncies el diputat d'ICV-EUiA al subratllar la importància per a cada familiar de tenir les restes dels seus parents desapareguts.

Notícies relacionades

Illa viatja a la Xina per consolidar Catalunya com un soci fidel

La confusió de Llarena

Compromís legal

Per la seva banda, el diputat del PSC-CpC Josep Maria Balcells ha destacat que la llei suposa un "compromís legal i moral amb els desapareguts" i una "nova oportunitat per fer la pau amb el passat", mentre que la representant d'ERC, l'escriptora Maria Mercè Roca, ha sentenciat que "els morts pels quals ningú s'havia preocupat ara seran de tots".