Ángel Juanes Peces: "Vinc a presidir l'Audiència amb vocació de servir la societat"

NASCUT A SAN PABLO DE LOS MONTES (TOLEDO) EL 1947

VA INGRESSAR A LA CARRERA JUDICIAL EL 1978; VA PRESIDIR EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA D'EXTREMADURA FINS AL 2003; VA SER NOMENAT MAGISTRAT DE LA SALA MILITAR DEL TRIBUNAL SUPREM

A penes 24 hores després de la presa de possessió com a president de l'Audiència Nacional, Ángel Juanes ens rep al seu despatx del carrer García Gutiérrez, a Madrid. Han passat gairebé sis anys des que va deixar Extremadura, comunitat on durant una dècada va ser president del Tribunal Superior de Justícia, i la proximitat i amabilitat que allà se li van apreciar segueixen sent els seus principals trets. El seu despatx, ampli i lluminós, apareix endreçat.

--¿Què el va fer optar a presidir l'Audiència, càrrec que vostè mateix ha reconegut que és difícil, complicat i no exempt de riscos?

--La meva idea de vocació de servei i considerar-lo un projecte il.lusionant. Després de rumiar-ho molt i adoptant una decisió que no ha estat en cap cas fàcil, vaig considerar que tindria l'oportunitat de contribuir a treballar en un organisme que em sembla clau en el funcionament de l'Estat de dret, i vaig decidir assumir aquest important projecte, vital per a mi. Efectivament té, com tot en la vida, riscos, però els assumeixo; el temps ho dirà.

--¿Com veu el canvi de la Sala Militar del Suprem, que pot tractar assumptes molt llunyans, fins i tot de l'època del franquisme, a l'Audiència Nacional, on els temes són de plena actualitat?

--En primer lloc s'ha de matisar que la meva funció no és una tasca jurisdiccional, sinó de gestió, el que són qüestions relatives a l'organització i el funcionament.

--¿És partidari de suprimir o ampliar alguna de les competències de l'Audiència Nacional per raó del delicte comès?

--Sí, així és. Ampliar les competències sobre criminalitat organitzada. Es tractaria de recollir algunes formes del crim organitzat de les que actualment no coneix l'Au- diència per imperatiu legal. I tam- bé podrien desaparèixer, per exemple, les competències relatives a la falsificació de targetes de crèdit per la seva escassa entitat, ja que no formen part del nucli del que denominaríem jurídicament nucli dur del crim organitzat.

--La seva presa de possessió del càrrec va coincidir amb les actuacions del jutge Baltasar Garzón sobre el procés per les tortures a Guantánamo. ¿Com veu aquesta decisió?

--En això no hi tinc res a veure. És una funció estrictament jurisdiccional en la qual no entro i que, per tant, no constitueix l'objecte de la meva feina.

--I el fet que el jutge Garzón aspirés al seu càrrec, ¿podria suposar algun problema?

--No hi té res a veure. Els càrrecs surten, cada magistrat té legítimament el seu dret a sol.licitar-los i res més. A part d'això, el meu tracte amb Garzón fins ara ha estat absolutament exquisit i d'una cordialitat extrema.

--El que sí que sembla evident, almenys des de fora s'aprecia així, és que l'Audiència Nacional és una casa d'egos. ¿Com es pot governar?

--És una cosa que tinc molt clara. Cada persona és com és i jo no he de dir a ningú com ha de ser. Fora d'això, he de dir que el protagonisme no el tenen els jutges, sinó que l'exposició mediàtica l'aporten els temes. L'actualitat la dóna més la matèria que la mateixa personalitat dels jutges. De tota manera, entre les meves missions no hi ha entrar a determinar com ha de ser cadascú. El que sí que han de fer és complir les seves obligacions, i això és el que s'ha de valorar.

Notícies relacionades

Joan Carles I versus Revilla

La teoria del caos i el ‘vagin-se’n’

--Què en pensa de les filtracions?

--Que les deliberacions, com moltes altres qüestions, són secretes i, per tant, si les filtracions no existissin seria millor. Però també s'ha de veure qui filtra, perquè poden procedir de moltes parts i, no obstant, aquí sempre s'identifiquen amb filtracions judicials, quan no es pot fer aquesta afirmació categòrica. S'hauria de poder veure d'on procedeixen.