El detingut

El meteòric ascens del cap militar d'ETA arriba al seu final

'Txeroki' va trencar la treva amb la decisió d'atemptar contra la T-4 de Barajas

Com a líder de comandos va imposar el seu estil amb violència extrema

3
Es llegeix en minuts
ANA GARBATI
BILBAO

L'omnipresentTxerokija ha acabat la seva fulgurant carrera a ETA. S'ha truncat el comandament del rude activista de 35 anys, bregat en lakale borrokai sense cap mena de preparació política que va arribar a la direcció per la necessitat de cobrir vacants, però que va ser capaç de truncar l'esperança posada en un embrionari procés de pau al donar l'ordre d'atemptar contra la terminal de Barajas.

Alliçonat a França pels caps etarres Mikel Albisu,Antza,i Soledad Iparragirre,Anboto, ha aconseguit mantenir-se cinc anys en la direcció dels comandos donant ordres i controlant l'organització.

La prova de l'escassa ambició intel.lectual d'aquest bilbaí, criat al populós barri de Santutxu, és que només acabar els seus estudis --a la

ikastolaEl Karmelo i a l'Institut Gabriel Aresti-- va treballar de cambrer en un local de l'esquerraabertzale. Des d'aquí podia fer el que més l'apassionava: actuar i controlar. El que ha caracteritzat la seva manera d'actuar en uns temps turbulents per a ETA en què ell va inculcar als comandos que la resposta sempre és la violència, o més violència, enfront del criteri d'altres membres veterans com José Antonio Urrutikoetxea,Josu Ternera.

MORT A CAPBRETON

Fonts policials expliquen que això és el que va passar quan el desembre del 2006, i durant el teòric alto el foc indefinit, va donar el vistiplau per a l'atemptat a la T-4 de Barajas, que va acabar amb la vida de dues persones. També l'assenyalen com a artífex i responsable de l'assassinat de dos guàrdies civils a Capbreton, el desembre del 2007. Un atemptat que va encendre les alarmes a França. I és que tant el fet de tirotejar uns agents espanyols en territori francès com el de posar de cap per avall una treva responien a decisions que trencaven amb la manera d'operar de la banda fins aquell moment. Un intrús comTxerokidonava proves de poder.

Perquèl'Indio(un altre dels seus àlies) no era ningú a ETA quanJosu Terneraja preparava la treva del 1989 per a les converses entre el Govern i la banda a Alger. Però, ¡ves per on!, al mateix temps que Urrutikoetxea treballava com a parlamentari a Vitòria,Txerokiimpulsava la seva meteòrica carrera en l'escalafó de la banda terrorista.

ATEMPTAT CONTRA MADINA

Els seus inicis com a col.laborador daten de finals dels noranta. El 2000 es va enrolar com a membre d'un comando que va fer diversos atemptats amb explosius a Biscaia. La seva fugida a França es va produir poc després de col.locar, el febrer del 2002, una bomba al cotxe d'Eduardo Madina, actualment diputat socialista, que va perdre una cama en l'atemptat.

Acollit perAntzaiAnboto,que van col.laborar en el seu ensinistrament, es va convertir en ajudant del responsable de comandos, Gorka Palacios. Quan aquest va ser detingut el desembre del 2003,Txerokiva cobrir la plaça. Al capdavant de l'aparell militar, va sorprendre el 2004. Va redactar un polèmic document intern que qüestionava l'estratègia i els responsables dels comandos, motiu pel qual va ser objecte de crítica per part de l'aparell polític i els seus companys del braç militar. Es va proposar llavors imposar el seu estil. No només donava ordres, sinó que ensinistrava els terroristes, traslladava material, acompanyava els aprenents... Ho feia tot, i cada vegada que es produïa una detenció, el nom deTxerokies posava sobre la taula.

Notícies relacionades

Encara que com a cap de l'aparell militar s'atribueix aTxerokiuna preocupació obsessiva per la seguretat, el cert és que sota el seu comandament s'han produït detencions molt notables. De fet, només fa sis mesos de l'arrest de Xabier López Peña,Thierry, identificat com a responsable de la direcció de l'aparell polític. Igualment, les últimes setmanes han caigut comandos a Biscaia i Navarra. Dos dels seus lloctinents, Oihan Barandalla i Asier Ezeiza, van ser detinguts al gener i al juliol en operacions de la policia francesa a Cahors i Dijon, encara que un tercer, Aitzol Iriondo, continua fugit i amb possibilitat, per tant, d'afrontar ara el relleu.

La banda anunciava en un comunicat fa només uns dies la seva disposició a seguir matant, va posar nom i cognoms als seus objectius i es va conjurar a obligar el Govern a seure un altra vegada a negociar. No obstant, ahir va perdre un dels seus últims mites.