El dibuixant de dones

La vida, que és només una estona, transcorre molt millor quan tens la sort de poder compartir la teva feina amb tipus tan singulars com els nostres Altuna i Ferreres, que ho expliquen tot dibuixant. I si dic tot és perquè, a vegades, els plumilles no ho expliquem tot.

Però ahir, a més d'aquests dos col.legues, al consell de redacció, això tan ple de navalles i cabrejos dissimulats, perquè el periodista és animal que sol dissimular molt bé, ahir, deia, vam tenir la sort de comptar amb la presència d'un italià excepcional que respon per Milo Manara. Ja ho saben: és un dels millors dibuixants. El que no sabíem, fins ahir, és que també va estar fa cinc mesos a Barcelona i un mangui li va rampinyar un dels seus objectes més estimats: la caixa d'aquarel.les que li va regalar en el seu dia Hugo Pratt. O sigui, que el senyor alcalde podria tenir aquests dies de còmic un detall barceloní amb Milo Manara. Atreveixi's a ser alcalde, alcalde Hereu. Amb dos còmics.

Si ningú ha sabut --ni Moisès-- dibuixar millor les travessies del desert polític que Ferreres, Milo Manara és, amb el nostre Altuna, el que sap dibuixar millor les dones que no existeixen i que són les que més agraden l'home, perquè l'home és així i no hi donem més voltes. L'home és el president Zapatero triomfant gràcies a les dones, l'excalb Berlusconi i un afectat sevillà insultant- les i Milo Manara dibuixant-les.

Notícies relacionades

Ayuso compleix la seva amenaça i abandona la sala quan el lehendakari intervé en euskera

Illa demana seny als barons del PP i defensa el català a la Conferència de Presidents: «Entendre’n l’ús és entendre Espanya»

Aquest home que dibuixa dret i sembla tímid, és un tipus observador que creu, com Woody Allen, que la pornografia és l'erotisme dels altres. Però aquest italià té molt clar que el que és pornogràfic és tot allò que, semblant erotisme, només té una finalitat, un objectiu comercial. Aquesta és la diferència.

Milo Manara va ser un noi que es va escapar a París per veure les coses de Picasso. Un noi que va aprendre a dibuixar dones vivint envoltat de dones. O estudiant. En les seves classes de dibuix només eren 18 persones: 16 dones vestides; una de nua, que era la model, i ell, que també aprenia vestit. Potser tantes dones expliquen per què el tema de les models li és tan grat. Per això sap que al quadro Mort de la verge, Caravaggio li va posar a aquesta verge la cara d'una de les seves models, una prostituta que va aparèixer morta al Tíber. I sap que Hogarth va pintar la seva model hores abans que l'ajusticiessin per lladre. Jo, ahir, li vaig demanar que em dibuixés una nòvia i ja n'estic enamorat.