Majors d'edat

La conferència d'Artur Massobre la refundació del catalanisme accentua la distància que separa Convergència i Unió del Partit Popular. Mentre queMasreivindica el dret a decidir,Rajoyno es vol creure que som persones majors d'edat i persisteix en l'impuls irrefrenable de decidir per nosaltres. El PP renuncia a créixer a Catalunya per poder mantenir les simpaties dels sectors on el nacionalisme espanyol està més arrelat i és més vigorós. Al seu programa per a les eleccions generals del mes de març ja ha anunciat que hi figurarà el compromís d'impulsar una llei que garanteixi l'ensenyament en castellà. Som els catalans, i no pasRajoy,els que hem de decidir, dins dels límits de la Constitució, el paper que volem que tinguin el català i el castellà a Catalunya.

Notícies relacionades

Rato al·lega al Suprem que els correus de Montoro acrediten que la investigació del seu patrimoni «tenia un fonament polític»

El PSC i els Comuns pressionen per la reducció de la jornada i ERC reclama un salari mínim català

De fet, és l'article 6 de l'actual Estatut el que defineix el marc general en aquest punt. I cal recordar que l'Estatut va ser aprovat pel Parlament de Catalunya, per les Corts Generals i que va ser ratificat pels catalans en un referèndum. Doncs bé, l'esmentat article 6 diu: "El català és la llengua d'ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment utilitzada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament". Com ha dit el conseller Maragall, la iniciativa deRajoyparteix del desconeixement de la realitat de Catalunya. Sí,Rajoyreprèn amb aquest moviment altres projectes anteriors que pretenien imposar des de fora un model lingüístic diferent del que han acordat les forces polítiques majoritàries a Catalunya. I parteix d'una premissa falsa: hi ha un conflicte lingüístic a les escoles catalanes, on no es garanteix adequadament l'aprenentatge del castellà. Però els resultats educatius són prou elo- qüents: a l'acabament de l'ensenyament obligatori, els alumnes dominen les dues llengües.

Ningú no pretén que el castellà desaparegui a Catalunya. El mateix article 6 de l'Estatut diu: "Totes les persones tenen el dret d'utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les". Si ens aturem davant d'un quiosc o davant del televisor constatarem la posició preeminent de l'oferta en castellà. Però la majoria de catalans saben que el català és la llengua pròpia i històrica d'aquest país, nascuda pels volts de l'any 800 de l'evolució del llatí que es parlava en aquestes terres i que s'hi expressa una literatura reconeguda internacionalment. No es tracta, doncs, de negar el pa i la sal al castellà. ¿I si un diaRajoyens sorprengués proposant una llei perquè, reconeixent la pluralitat d'Espanya, el català es pogués aprendre a les escoles de fora de Catalunya?