El tripartit basc i EHAK demanen la llibertat de la cúpula de Batasuna

Els vots del tripartit basc (PNB, EA i EB) i els del Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK en euskera) i Aralar es van unir ahir al Parlament per demanar la llibertat dels dirigents de Batasuna empresonats pel jutge Baltasar Garzón i la desaparició de l'Audiència Nacional. El PP i el PSE s'hi van pronunciar en contra encara que després, els partits de l'oposició, tret d'EHAK, i els del Govern es van ajuntar per recolzar els escortes i exigir a ETA la "immediata i incondicional" desaparició.

Es pot dir que ahir la Cambra basca en donava una de freda i una de calenta en tot just 90 minuts de debat. La primera part va posar en evidència la sintonia de les forces nacionalistes i Ezquer Batua --denominació d'IU a Euskadi-- en l'oposició radical a la llei de partits i al fet que s'apliqui a l'esquerraabertzale.

Durant la segona, va quedar clar que totes les forces basques són capaces de posar-se d'acord per condemnar la violència en qualsevol de les seves manifestacions, però que EHAK segueix considerant-les "conseqüències del conflicte".

EQUILIBRISME

L'acord entre el tripartit i EHAK denuncia l'actuació de l'Audiència Nacional per registrar la seu de les oficines del Partit Comunista de les Terres Basques a Sant Sebastià. Segons el text firmat per PNB, EA i EB, el jutge Garzón no era "competent" per actuar en assumptes que afecten càrrecs electes.

Per una altra part, el document suposa un exemple d'equilibrisme. Així, per demanar la llibertat dels dirigents de Batasuna diu que "aquelles persones que en l'exercici de drets bàsics com el de reunió han estat detingudes i empresonades, han de recobrar la condició de llibertat".

A més de tornar a reclamar la derogació de la llei de partits, la proposició no de llei reconeix com a "element essencial" el respecte a les regles de joc. També diu que la normalització política basca s'haurà de basar en el pluralisme polític i en "l'ampliació del consens entre diferents" sense violència, xantatge o extorsió. En aquest punt, EHAK sí que es va abstenir.

Els acords van variar quan del que es tractava era de condemnar l'atemptat d'ETA contra l'escorta Gabriel Ginés, ferit el dia 9 a Bilbao. De fet, la iniciativa socialista es va transformar en una transacció de tots els grups, excepte EHAK.

Notícies relacionades

Junts es compromet a «aprofitar» la «debilitat» de Sánchez després de la caiguda de Cerdán i obre la porta a retirar el seu suport al PSOE

El mapa de la corrupció: les 18 adjudicacions on van mediar Ábalos, Koldo i Santos Cerdán

El pacte va ser una novetat, perquè, a diferència del que va passar després de l'atemptat contra la T-4 a Barajas el desembre del 2006, el PP es va sumar a l'acord. A més a més de les exigències a ETA, es va formular una crida a totes les forces polítiques i socials perquè "a través de la unitat i el diàleg democràtic" defensin els drets i les llibertats.

EHAK, EN SOLITARI Es va confirmar que els populars han renunciat a boicotejar abstenint-se de la Cambra les iniciatives d'EHAK. El que sí que va fer el parlamentari Carlos Urquijo va ser aprofitar la seva intervenció per advertir a "l'apèndix parlamentari de Batasuna" que es prepari, perquè "després del març" el seu partit els posarà fora de la llei.