Els Franco, contra la Xunta

Explica una llegenda urbana que el jardiner del pazo de Meirás saludava cortesament Francisco Franco dient: "Bon dia, Don Claudio", fins que el dictador, estranyat, li va preguntar: "¿Però per què em dius Don Claudio?". El jardiner planerament li va contestar: "És que jo no tinc confiança per dir-li 'claudillo'... d'Espanya".

Ara són els Franco els que no tenen confiança en el Govern gallec i es tanquen en banda davant la possiblitat que el pazo de Meirás, una fortificació de la seva propietat situada a la localitat corunyesa de Sada, sigui declarat bé d'interès cultural, cosa que permetria obrir-lo al públic quatre dies al mes.

La proposta va sorgir de l'alcaldia de Sada, actualment en mans del Bloc Nacionalista Gallec (BNG), i va tenir molt bona acollida per part de la consellera de Cultura de la Xunta, Ánxela Bugallo, del mateix partit. El Govern gallec va decidir enviar-hi fa dues setmanes un grup d'experts perquè determinessin el valor històric del pazo i en realitzessin un informe fotogràfic. Però es van trobar amb les portes tancades i barrades. Un advocat de la família Franco els va explicar

que la finca era una propietat privada i que allà no hi havia res per avaluar.

Expedient als hereus

La Xunta, no obstant, argumenta que el pazo està inclòs en l'inventari del patrimoni cultural de Galícia des de l'any 1991, cosa que li dóna dret a inspeccionar el seu estat de conservació. Per aquest motiu ha obert un expedient als hereus del dictador que pot suposar una multa de fins a 60.000 euros. A més, ha decidit recórrer als tribunals perquè obliguin els Franco a permetre la inspecció de la finca per part de la Xunta.

El Govern gallec creu que el pazo té un "evident interès històric i cultural". Recorda que es tracta d'una edificació que va ser destruïda durant la guerra de la independència i que, a principis del segle XX, va ser restaurada per l'escriptora Emilia Pardo Bazán, que va organitzar al seu interior tertúlies literàries a les quals van assistir personalitats com Miguel de Unamuno.

Quan va morir l'autora de Los Pazos de Ulloa, la finca de Meirás va ser comprada per subscripció popular i regalada pel poble de la Corunya al dictador Francisco Franco com a residència d'estiu.

Encara que la família Franco ha evitat pronunciar-se directament sobre l'assumpte, altres veus s'han alçat en defensa dels seus interessos, com la de l'exalcalde de Sada Ramón Rodríguez Ares, que diu que el pazo "és una propietat privada, no un museu", i que "no està preparat per rebre visites". Ares creu que l'immoble no té cap interès històric i opina que només el visitarien els "admiradors de Franco".

Obsequi legítim

Rodríguez Ares també tem que el BNG vulgui destruir un escut franquista de granit que hi ha al seu interior, que qualifica de "bellíssima obra d'art", i postil.la que la propietat va ser un obsequi legítim a Franco.

Pel diputat del Bloc Francisco Rodríguez, aquesta afirmació és "un sarcasme". El nacionalista recorda que la Junta Provincial para el Pazo del Caudillo va utilitzar mètodes "irregulars" per finançar la donació de la propietat, com "el descompte obligatori d'un percentatge de les nòmines dels funcionaris", o l'edició de "bons voluntaris en què les autoritats franquistes fixaven les quantitats que s'havien d'aportar".

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

Suport del Govern

També recorda que durant la dictadura es van annexionar a la finca del pazo algunes propietats adjacents "sense compensació econòmica, en molts casos, i sota amenaces i extorsions". Per tot això, sol.licitarà al Govern d'Espanya que doni el seu suport a la croada de la Xunta per recuperar el polèmic pazo dels Franco per a usos públics.