FINANÇAMENT COL·LECTIU

¿Què és el 'crowdfunding' o micromecenatge?

Projectes culturals, solidaris, polítics i empresarials han vist la llum en l'última dècada gràcies a aquesta fórmula innovadora

El funcionament és simple: tenir una idea, llançar-la a alguna plataforma especialitzada i convèncer el públic que val la pena

funding

funding

5
Es llegeix en minuts

En l’última dècada, una gran quantitat de persones anònimes han pogut complir els seus somnis gràcies al ‘crowdfunding’, també conegut com a micromecenatge. Idees de tots tipus, des del món de la cultura, passant per la solidaritat, el lleure, la política, i arribant fins al món dels negocis, han sigut possibles gràcies a la convergència entre emprenedors i comunitat. Aquí resideix la grandesa del ‘crowdfunding’: tenir una idea, llançar-la a alguna plataforma de finançament col·lectiu, i convèncer el públic que el teu projecte té un valor afegit d’interès, i en conseqüència,aconseguir inversió econòmica.

Es pot destacar l’última dada disponible de micromecenatge que confirma l’èxit delfinançament col·lectiu. L’estudi realitzat per la consultora Universo Crowdfunding: ‘Finançament participatiu a Espanya, informe anual 2016,’ en col·laboració amb la Universitat Complutense de Madrid, el ‘crowdfunding’ va recaptar a Espanya 113 milions d’euros el 2016, un 116% més que al 2015.

Malgrat les bones dades, per a Ángel González, assessor de la Comissió Europea en Crowdfunding, estem només al principi: “La CE vol continuar promovent el ‘crowdfunding’, ja que, tot i que el creixement és estable, a Espanya estem a tres o quatre anys del Regne Unit. Encara queda molt per fer”. 

Mètodes de finançament col·lectiu

Al llarg del 2016, a Espanya, 48 plataformes diferents van aconseguir finançar algun projecte mitjançant micromecenatge. El creixement del ‘crowdfunding’ ha generat una diversificació a les diferents plataformes de finançament col·lectiu, dirigint-les a l’especialització.

El 54% del total de la inversió en micromecenatge es produeix a través del ‘crowdlending’; el 17% està destinat al ‘crowdfunding’ immobiliari, el 14% al’‘equity crowdfunding’, l’11% al ‘crowdfunding’ de recompenses i, finalment, el 4% al ‘crowdfunding’ de donacions. Aquestes són les diferències:

►El ‘crowdlending’ consisteix en el micromecenatge basat en plataformes de préstecs. Són finançaments en massa –mitjançant préstecs o crèdits– a una empresa a canvi d’un tipus d’interès. Aquest tipus de finançament col·laboratiu és el que més volum de capital gestiona a Espanya, amb més de 100 milions d’euros. Destaquen algunes plataformes, com LoanBook Capital, que porta concedits, des de la seva creació, més de 46 milions d’euros en crèdits; Circulantis, amb més de 37 milions d’euros; o Grow.ly, amb més d’11 milions d’euros en crèdits.►El ‘crowdfunding’ immobiliari va fregar els 20 milions d’euros d’inversió en el seu primer any de vida. Avui ja supera els 50 milions. Aquest tipus de micromecenatge consisteix en el finançament participatiu de la compra o promoció d’immobles, entre diferents inversors, sense un gran desemborsament de diners. Algunes de les principals plataformes són: Housers, on s’han invertit més de 50 milions d’euros en 453 immobles, amb un benefici de 8 milions d’euros; Inveslar: The Urban Investors, amb 3.503 inversions, que sumen un total de 2 milions d’euros i una devolució de 888.000 euros; i Privalore, que explica amb més de 6 milions d’euros en inversió, amb un 18% de rendibilitat. ►L’ ‘equity crowdfunding’ és aquell en el qual s’inverteix en massa en una empresa a canvi d’accions o participacions. És la modalitat de finançament col·lectiu que més creix percentualment. Una de les plataformes que facilita aquesta interacció entre emprenedors i inversors és Sociosinversores, amb més de 100 empreses, de diferents àmbits, finançades. També destaca, Crowdcube, amb 490.332 inversors repartits en 630 empreses. Per la seva part, Capital Cell, especialitzada en biomedicina, ha promogut inversions per valor de 12 milions d’euros en 23 campanyes.►El ‘crowdfunding’ de recompenses, popularment conegut com a ‘mecenatge’, és la via preferida per la comunitat creativa. En aquesta modalitat, aquells que fan aportacions econòmiques per llançar un projecte, esperen a canvi una recompensa per la seva contribució. El 2016 es van ivertir més de 12 milions d’euros. Algunes de les principals plataformes són: Verkami, la plataforma més gran d’Europa, amb el percentatge d’èxit més alt del món, on es va finançar ‘Stockholm’, la primera pel·lícula 'crowfundejada' a ser premiada amb un Goya; Kickstarter, amb més de 14 milions de patrocinadors de 143 mil projectes, com l’'smartwatch' Pebble, que va aconseguir recaptar 10 milions d’euros, un 10.266% més del que s'esperava; o Lanzanos, amb més de 7 milions d’euros recaptats repartits en 2.500 projectes.►El ‘crowdfunding’ de donacions és aquell en el qual la comunitat pot fer aportacions monetàries sense esperar cap benefici de la transacció. El 2016, les aportacions van arribar a superar els 4 milions d’euros. A Teaming s’hi van invertir 2,4 milions d’euros, a Migranodearena, 1,6 milions d’euros i, a Crowdants, més de 170.000 euros. Cinc casos d’èxit

Ja hem citat projectes de ‘crowdfunding’ d’èxit com ‘Stockholm’ i Pebble. A continuació, exposem cinc exemples més que han demostrat la viabilitat del finançament col·lectiu.

-Kingdom Death Monster: Els jocs de taula són més vius que mai. El 2017, aquest joc de terror, convertit ja en obra de culte, mitjançant Kickstarter va aconseguir superar els 12 milions de dòlars. Va tenir tan èxit que a les dues hores del llançament, ja havien superat els 100.000 euros que s’havien fixat com a meta.

 

-’Tempo Rubato’ de Mayte Martín: El món discogràfic també ha notat els efectes del micromecenatge de recompenses. El 2017, a Verkami, la popular cantaora Mayte Martín va aconseguir més de 36.000 euros per editar un disc en el qual havia treballat durant 22 anys. El ‘crowdfunding’ permet als artistes llibertat per autoeditar-se.

 

-Fundació Santuario Gaia: Teaming permet fer donacions a projectes, al llarg del temps, de manera filantròpica. Per exemple, la Fundació Santuario Gaia: un centre vegà de rescat i recuperació per a animals considerats de granja, situada a Camprodon (Girona), ha rebut 117.907 €, de 5.215 'teamers', des del 2013, fins al dia d’avui.

 

-Hemav: L’‘equity crowdfunding’ és una de les modalitats finançament col·lectiva que estan més en auge. Les persones poden invertir a canvi d’accions. Hemav va aconseguir 450.000 € d’inversió de 73 inversors, amb els quals ha pogut oferir solucions mitjançant vehicles aeris no tripulats, com drons, en aplicacions de l’àmbit civil.

 

-Goya: A la pàgina web d’Housers, es poden trobar diferents casos d’èxit de ‘crowdfunding immobiliari’. Per exemple, Goya: una inversió amb compra, reforma completa i venda d’una vivenda a l’exclusiu districte de Salamanca, a Madrid. La rendibilitat neta acumulada va ser del 9,94%.

Avantatges i inconvenients

Malgrat haver obert noves finestres, el finançament col·lectiu encara es troba en una fase embrionària. Les oportunitats són enormes, no obstant, no estan exemptes de risc. Aquest és un repàs dels pros i contres d’aquesta fórmula.

Avantatges

- Diversificar les vies de finançament.- Disposar de nous clients.- Apoderar els usuaris.- Rapidesa per rebre diners.- Diners més barats.- Estalvi de temps i recursos
 Inconvenients

- Possibles fraus vinculats a: -Els retards en el compliment de les obligacions que estableixen emprenedors i finançadors.

 -"Setting valuation” (quant s’ofereix per la quantitat de capital que es pretén recaptar), la comunicació entre emprenedors i finançadors, posterior a la inversió.

 

-Falta de coneixement sobre codis de bones pràctiques

-Més èmfasi per part de tots els actors de mitigar riscos i possibles conflictes d’interès d’inversors que utilitzin informació privada del projecte en el seu propi benefici.

 -La limitada capacitat de la plataforma per intervenir en els conflictes entre emprenedors i  finançadors i altres problemes de comunicació postrecaptació entre les parts interessades

- Una legislació menys restrictiva que incentivi el desenvolupament d’aquest sector amb importants repercussions en el creixement econòmic i la creació d’ocupació.

- Més seguiment dels projectes finançats per comprovar la seva sostenibilitat.

- La incerta sostenibilitat de les mateixes plataformes que requereix un esforç més gran per part de tots els actors involucrats per animar el desenvolupament d’aquesta forma de finançament.

Més informació

Consulta l’especial 'Hablemos de futur'

Notícies relacionades

Consulta l’especial 'Hablemos de futur'

veure’n més

Temes:

Empreses