ESPORT I DIVERSITAT FUNCIONAL

Nedant a contracorrent: així són els Miguel Luque del futur

La Fundació Adapta2, club del premiat paralímpic de Parets del Vallès, forma nois amb discapacitats físiques que segueixen els passos de l'esportista

"Ens agradaria arribar a participar en uns Jocs Paralímpics i imitar Luque en els seus èxits", expliquen els joves nedadors a EL PERIÓDICO

Els joves nedadors de la Fundació Adapta2. D’esquerra a dreta: Marc, Maria, Carlos, Mónica i Paula.

Els joves nedadors de la Fundació Adapta2. D’esquerra a dreta: Marc, Maria, Carlos, Mónica i Paula. / CARLOS MONTANYES

5
Es llegeix en minuts
Manuel Arenas
Manuel Arenas

Redactor i coordinador de l'equip d'informació de l'àrea metropolitana de Barcelona

Especialista en històries locales, audiències i informació de l'àrea metropolitana de Barcelona i reporterisme social

Ubicada/t a àrea metropolitana de Barcelona

ver +

Una cosa és nedar i una altra nedar a contracorrent; això és, sense cama, braç o amb una paràlisi cerebral que redueixi la mobilitat d'una meitat del cos. Així ho fa des de fa molts anys Miguel Luque (Parets del Vallès, 1976), un dels esportistes paralímpics més llorejats del panorama nacional, al qual han dedicat, juntament amb l'alcalde de Parets del Vallès, Sergi Mingote, el documental -que es presentarà el 27 d'abril- 'On són els límits?', d'Albert Barceló, sobre la travessia solidària a l'estret de Gibraltar amb un grup de joves discapacitats de l'associació APINDEP

El llorejat esportista paralímpic Miguel Luque, a punt de llançar-se a l'aigua.  / INSTAGRAM

La història de Luque -el cordó umbilical se li va enredar a les cames, i li va produir una artrogriposi que li ha pres mobilitat en el tren inferior fins a anar en cadira de rodes- i el seu palmarès -el darrer, la plata en els mundials de Mèxic a finals del 2017, a més de les sis medalles paralímpiques- són àmpliament coneguts en el món de la natació adaptada. No obstant això, no són tan conegudes les històries dels joves que comparteixen equip amb ell a la Fundació Adapta2les històries dels Miguel Luque del futur.

El jove Marc Sala (Barcelona, 2001), que forma part del grup de competició de la Fundació Adapta2 des de fa un any i mig, va perdre una cama arran d'un càncer que ja va superar. Dia a dia entrena durament, fins i tot fent tecnificació amb la selecció catalana, amb l'objectiu a llarg termini de poder arribar als Jocs Paralímpics. "Sé que queda molt, però m'agradaria arribar fins on ha arribat Miguel Luque. Em veig capaç, però el més important és la motivació de superar-se dia a dia fins a arribar a la meta".

Marc Sala, esportista de la Fundació Adapta2 que neda amb una sola cama arran d'un càncer que va superar. / CARLOS MONTAÑÉS

Un mirall on mirar-se

Tot i que Luque competeix amb Adapta2, entrena amb el Granollers perquè les instal·lacions i recursos d'aquest club s'ajusten millor a les exigències de l'esport paralímpic d'elit. No obstant això, a Adapta2 Luque és un més: comparteix vestuari amb els xavals, a vegades entrena amb ells i manté bona relació amb Jesús Colladoentrenador dels nois i una altra de les cares conegudes de l'esport paralímpic espanyol (triple or a Sidney, Atenes i Pequín). "Els joves saben qui soc i els pares estan molt contents que puguin col·laborar amb mi", explica Luque a aquest diari.

Tenir dues figures de l'esport paralímpic tan a prop suposa per als nois estar a l'abast d'un mirall on mirar-se. D'aquesta manera ho explica Maria Girbau (l'Ametlla del Vallès, 1986): "És molt important que el nostre entrenador també tingui una discapacitat física, ja que l'acosta a nosaltres i es genera una empatia per la qual ens hi veiem reflectits, que ens fa veure que no només nosaltres tenim límits. Quan vaig conèixer l'exemple de Miguel Luque, vaig pensar: 'Ostres, si ell ho fa, jo també puc'".

Maria Girbau, nedadora amb espina bífida i hidrocefàlia de la Fundació Adapta2. / CARLOS MONTAÑÉS

Girbau pateix espina bífidauna lesió medul·lar de naixement fa que acumuli líquid al cervell. Segons diu, competeix en natació adaptada per demostrar que "encara que tinguem una discapacitat, podem arribar al mateix lloc que els altres". Una de les seves companyes, Mónica Moposita (Barcelona, 2004), va començar a nedar perquè els metges li ho van recomanar per a la seva paràlisi cerebral. Ara, com Marc Sala, fa tecnificació amb la selecció catalana, i apunta que li encantaria "arribar a participar en uns Jocs Paralímpics i imitar Miguel Luque en els seus èxits".

Mónica Moposita, esportista amb paràlisi cerebral d'Adapta2. / CARLOS MONTAÑÉS

El sentiment de grup

"L'objectiu de la Fundació Adapta2 és transmetre l'esport com a sortida accessible de distracció i integració per a persones amb discapacitat", sosté l'entrenador Jesús Collado. Des de l'entitat també procuren facilitar les vies oportunes perquè els esportistes puguin aconseguir els seus objectius, com posar-los en contacte amb altres clubs perquè puguin fer el salt a competicions internacionals d'alt nivell. 

A Carlos Ramírez (Barcelona, 1989), un altre dels joves d'Adapta2, li van recomanar practicar natació per treballar la seva discapacitat física al braç esquerre, conseqüència d'un accident. El nedador destaca que de la seva experiència es queda amb el gran ambient i sentiment de grup que hi ha a Adapta2, "promogut especialment pel nostre entrenador, Jesús Collado, que ha sigut un dels millors i ens motiva dia a dia".

Entrenament del grup de competició de la Fundació Adapta2, amb Jesús Collado al capdavant. / CARLOS MONTAÑÉS

El secunda Paula Mateo (Barcelona, 2004), la més principiant del grup, amb una paràlisi cerebral que li redueix la mobilitat a la mà i peu esquerres. "M'he arribat a plantejar competir algun dia als Jocs Paralímpics, però no sé si hi arribaré. El que m'importa ara és nedar per diversió, perquè m'agrada, la resta no em preocupa gaire". Maria Girbau, per la seva banda, critica que hi hagi pocs clubs amb estructura per a persones amb diversitat funcional, i que qui viuen lluny de Barcelona, com ella, hagin de desplaçar-se si volen practicar natació adaptada.

Paula Mateo, nedadora amb paràlisi cerebral de la Fundació Adapta2. / CARLOS MONTAÑÉS

La piscina Miguel Luque de Parets

L'any 2012, en reconeixement a la trajectòria de l'esportista i en agraïment a la projecció internacional que ha donat al municipi, l'Ajuntament de Parets del Vallès va decidir posar el nom de Miguel Luque a la piscina municipal de la ciutat. El regidor d'Esports de Parets, Diego Cayuela, assegura que "com a regidor i com a ciutadà és un orgull poder coincidir en el temps amb un esportista del nivell de Luque".

"El conec des de petit, quan érem veïns, i sempre ha tingut aquestes ganes d'intentar coses noves. Des del consistori pensem que havíem de valorar que un esportista com ell sempre hagi portat Parets per bandera, i de quina manera millor que posant el seu nom a la piscina del municipi, l'entorn on ha competit i ha passat a la història dels Jocs Paralímpics", argumenta Cayuela.

Notícies relacionades

Per a Miguel Luque, que se sent estimat per la gent de Parets -"hi ha gent que em para pel carrer quan vaig a comprar i em pregunta com entreno", diu-, el fet que la piscina de la seva ciutat porti el seu nom és un detall que li il·lusiona. "Crec que és un reconeixement a tants anys de dedicació; un esforç per part de l'Ajuntament que valoro molt", conclou l'esportista.

Més notícies de Parets a l'edició local d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA