Llegim un altre cop el conte de Nadal
Tot i que la realitat ens desgasti, les històries que ens expliquem són refugi de la il·lusió del que vam ser i volem continuar sent
Nadal és una data com qualsevol altra per a les segones oportunitats, igual que el canvi d’any ens serveix de palanca per redefinir propòsits. Hi ha llibres o pel·lícules que es mereixen una segona lectura perquè quan hi vas arribar per primera vegada eres una altra persona: potser més estressada, més jove segur, amb altres prioritats i focus en les coses. El temps nadalenc convida a assaborir d’una altra manera la cultura que ens defineix. Inés Martín Rodrigo explicava fa uns dies en EL PERIÓDICO que no era aficionada a les relectures, però ha sigut en aquests dies quan una xerrada amb un nebot l’ha posat entre l’espasa i la paret sobre la seva prestatgeria de llibres favorits. Si tant li agraden, ¿per què no els torna a llegir? La Inés va rellegir Hamnet, de Maggie O’Farrell, i va gaudir de l’experiència.
Jo rellegeixo tots els anys un brevíssim llibre de Paul Auster per aquestes dates, i crec que aquesta vegada és més oportú que mai: fa 30 anys de la seva publicació a Espanya i les diferents versions il·lustrades que han anat editant des d’aleshores han convertit en un miracle nadalenc la seva existència en les llibreries, tot i que sempre queden les biblioteques per acostar-s’hi si et costa trobar-lo. El conte de Nadal de l’Auggie Wren va néixer d’un encàrrec del The New York Times a l’escriptor per donar continguts especials nadalencs als seus lectors, i Auster, poc alineat amb els encàrrecs i Nadal, es va endinsar en el conte literalment per deixar ben clar que no li agradava el to edulcorat amb què s’associen aquestes dates. Li va sortir brodat. Mancat d’idees, Auster relata en el llibre com un estanquer del barri que freqüenta li regala una història, la que hi ha darrere de la seva col·lecció de fotografies preses cada dia a la mateixa hora a la mateixa cantonada amb una càmera molt especial.
En el conte surten robatoris i delinqüents, però resplendeix Nadal, un dinar compartit amb una àvia que vol creure que el visita el seu net. També brilla el preuat regal del temps i d’aquesta mentida, per què no, que amaga tendresa i amor. No t’explico res més per si no t’has llegit el conte; per si no has vist tampoc la pel·lícula que després va inspirar, Smoke, o per si no has escoltat atentament la cançó de Tom Waits que il·lumina la banda sonora del film, Innocent when you dream. Llegeix el conte. Mira la pel·lícula. Escolta la cançó. Regala-t’ho tot.
Notícies relacionadesTorno un cop i un altre a El conte de Nadal de l’Auggie Wren cada Nadal, com un ritual per no oblidar que tot i que la realitat ens desgasti, els somnis i les històries que ens expliquem a través de la cultura són refugi de la il·lusió del que vam ser i volem continuar sent, obstinadament lligats a uns valors que mantenen la innocència intacta, com en una gota d’ambre.
Amb aquesta oportunitat de rellegir-lo, hi ha una cosa diferent cada cop que em crida l’atenció, com una palleta d’or que sobresurt entre la sorra del riu. "Si no mires amb deteniment, mai aconseguiràs veure res", diu Auster en un moment de la història, quan per fi entén l’estanquer.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
