Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La ràdio i la glòria
Las radios y transistores portatiles que aguantarán cualquier apagón con el mejor sonido /
En un món on tot ens reclama l’atenció de manera salvatge, permeteu-me que dediqui aquest espai avui a la ràdio, ara que acabem de celebrar-ne el dia mundial. Es conforma amb ser escoltada. I en aquesta renúncia a aclaparar-ho tot, hi ha una forma subtil d’elegància. No és al centre del saló, ni ens abstrau del món fent-nos anar d’una història a l’altra cada deu segons, amb una successió infinita d’estímuls. La ràdio habita l’espai amb discreció. És un fil invisible que travessa la cuina, el cotxe, el despatx, sense expulsar res del seu lloc. Les converses familiars, també. És un personatge secundari. Mentre tu prepares el sopar i demanes al teu fill que es faci la bossa per l’endemà, aquella veu t’explica que el president del govern rebrà l’alta en els pròxims dies i que Donald Trump no sé què. Hi ha una intimitat molt particular amb la ràdio.
Com que no et vol aclaparar, la ràdio és el territori de la imaginació. Podríem dir, deixant-me anar una mica, fins i tot, que és territori de llibertat. Perquè sense escenografia ni maquillatge, el to, el ritme i els silencis fan que et construeixis una casa a mida on les pauses les completes amb el propi pensament. La ràdio et dona espai. Simplement emet i tu decideixes si hi ets o no. Hi ha una idea de llibertat gairebé romàntica en aquest pacte.
Notícies relacionadesA la vegada, també és un espai per a la comunitat. Ho vam veure el dia de la gran apagada. La ràdio no falla mai i això és gairebé revolucionari. De fet, com una revolució, sí, el directe radiofònic és fràgil i per això és tan viu. Sempre pot passar de tot, no hi ha xarxa, només confiança en la paraula, en el temps i en l’oient. suspendre el judici, deixar que l’altre desplegui el seu relat. La ràdio és l’art de la conversa sostinguda i tot el ventall infinit inflexions i matisos.
La seva grandesa és aquesta condició d’acompanyant. Pots estar tot el dia sentint-la i escoltar-la només de tant en tant. És una amistat que no et reclama cada dia, però que sempre hi és quan la necessites. La glòria és un dia que no pots dormir i decideixes engegar la ràdio, i allà hi trobes algú que et parla i que t’explica coses, i que et rep amb la naturalitat de sempre, tot i sabent que, més d’hora que tard, acabaràs tancant els ulls i volant a la casa dels somnis.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
