Trens sota la pluja
Catalunya continua sense un servei estable de Rodalies una setmana després que el descarrilament mortal de Còrdova –sense relació causal directa– fes aflorar, de la manera més tràgica, les conseqüències que pot comportar un mal estat de la via. La gent gran acostuma a témer la pluja: si tenen plans per sortir de casa, prefereixen ajornar-los; el terra relliscós es torna perillós i mullar-se sembla un risc per a la salut. Però que Adif, després de dies de servei interromput per incidències vinculades a la seguretat de la infraestructura –i després de l’accident d’un tren a causa de la caiguda d’un mur–, hagi renunciat a posar data al retorn de la normalitat perquè arriba la borrasca Joseph a la Península té alguna cosa de paradoxa contemporània.
Que pluja i trens semblin avui incompatibles a Catalunya em fa pensar en els antípodes i en un projecte ferroviari tant emblemàtic com improbable del segle XIX: el primer Ghan, la línia que acabaria connectant el Top End –Darwin– amb Adelaide, al sud d’Austràlia. Tres mil quilòmetres travessant el desert més dur amb un traçat que deixava el servei encallat quan plovia. ¿Per què? Perquè part de la via es va col·locar sobre llits de rius secs que, amb les tempestes, tornaven a ser rius. El tren quedava suspès enmig del no-res, esperant que l’aigua baixés.
Notícies relacionadesNo va ser exactament un "error" construir sobre aquests cursos: va ser una decisió pràctica, d’estalvi, que va acabar resultant caríssima. Les inundacions, les avaries i les interrupcions van obligar a refer el traçat, allunyar-lo a una distància raonable, afegir drenatges, clavegueres, obres de pas. La solució va reduir els problemes, però no els va eliminar: el país viu sotmès a l’estrès climàtic en totes les seves formes, i la infraestructura ho paga.
Dels antípodes a Arenys de Mar hi ha un món, però la resiliència davant el clima hauria d’estar ja incorporada a la normalitat: línies de tren que discorren davant un mar que engoleix la platja dia rere dia; riuades recurrents empeses per la mateixa orografia del terreny. I amb tot, així anem. ¿De veritat, ara, el problema és la pluja.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
