Prendre notes en temps de Trump

Els diaris personals tenen una tradició lligada a la literatura i a figures històriques, però també al més quotidià: nens que ordenen les seves primeres idees, adolescents que intenten desxifrar el món i les seves crisis. El relativament nou és el salt del diari íntim al gran públic com a hàbit de benestar i, sobretot, la seva connexió amb el context que l’empeny: la digitalització i la velocitat. La informació creix a un ritme exponencial, i de retruc la sensació de saturació.

No és una impressió subjectiva. El Digital News Report 2024 del Reuters Institute recollia una dada eloqüent: el percentatge de persones que diuen que se senten "cremades per l’agenda informativa" va passar del 26% el 2019 al 44% el 2024. La sobrecàrrega, alimentada pels conflictes, resulta esgotadora, i les enquestes ho reflecteixen.

En aquest clima, l’agenda internacional s’ha convertit en un altaveu permanent. L’espiral d’amenaces, anuncis i contrareaccions –aquesta trumpificació del debat públic– s’expandeix com un eco. I no arriba sola: viatja muntada en xarxes socials i un flux constant que competeix per la nostra atenció. La fatiga informativa no només cansa, també fragmenta el pensament.

Ho vam veure ja durant la pandèmia. L’ansietat per saber més sobre el coronavirus va acabar, per a molts, en un bumerang de la hiperconnexió a la desconnexió defensiva. El risc porta a saturar-se tant que un acaba sense estar al corrent de res, o triant no mirar.

Mai abans havíem pogut fer tantes coses alhora i des de tants llocs, a l’abast d’un botó. Però aquesta abundància té un preu: el soroll constant dificulta el pensament clar. Només quan baixa el volum del món apareix el que de veritat pensem.

Entre la vida enganxada a la pantalla i la fantasia de fer-se ermità, el dietari personal ofereix un camí intermedi, un lloc on anotar idees, preguntes, dades que volem comprovar, lectures pendents. Un quadern per pensar, no per acumular.

Notícies relacionades

Nou estil de Puente

¿Xantatge imparable?

Si el diari tradicional mira cap endins, aquest knowledge journaling també mira cap enfora, però amb un filtre: l’humà. Pot ser analògic o digital, sempre que els temps els marqui un i no la màquina. L’important és la intenció, això és, seleccionar, ordenar i contrastar.

Prendre notes a mà no és guardar informació. És processar-la, avaluar-la i decidir què en fem. Entendre millor la societat en què vivim, amb fonts de confiança, s’ha tornat una necessitat bàsica per no perdre el compàs en un temps volàtil, en què allò urgent amenaça de devorar allò important.