El món en màxima incertesa

Els factors que alimenten aquesta incertesa són múltiples, però la geopolítica té un pes decisiu. Segons l’Informe Global Peace Index 2025, actualment hi ha 59 conflictes actius entre estats, la xifra més alta des de la Segona Guerra Mundial. Les guerres Rússia-Ucraïna i Israel-Hamàs, a més de la creixent competència entre els Estats Units i la Xina pel lideratge mundial, intensifiquen la inestabilitat global. Europa, per la seva banda, afronta les seves pròpies febleses. Alemanya ha entrat en recessió, amb una indústria castigada per la crisi energètica, la competència de la Xina i els aranzels de Trump. França viu una escalada de tensions polítiques i socials, que alimenten l’avenç dels populismes. També posen en qüestió la continuïtat del president, que ha tingut set primers ministres en vuit anys. I en conjunt, la indústria europea pateix la pressió d’uns costos elevats i de la rivalitat asiàtica en sectors estratègics com l’automoció. A aquests elements s’hi afegeixen riscos molt rellevants. El canvi climàtic i els fenòmens meteorològics extrems ja causen danys greus a infraestructures, agricultura i salut. També hi ha l’escassetat de recursos bàsics, com l’aigua. Els avenços tecnològics sense una regulació sòlida poden desestabilitzar el món tal com el coneixem. Quan s’hi afegeixen conflictes i inestabilitat política, el risc es dispara.

Notícies relacionades

Sense presentar comptes no hi ha Govern

El pla migratori del PP

Les perspectives que apunta l’Informe Global Economic Forum 2025 mostren una visió desigual segons l’horitzó temporal. A curt termini (dos anys), el 52% dels experts anticipen una situació incerta o convulsa, amb risc elevat de recessions i xocs globals. A deu anys vista, la percepció empitjora, i un 62% preveu temps turbulents. Aquesta percepció, varia segons els països. A Espanya es detecten preocupacions clau com el deute públic, l’escassetat de talent, el risc de recessió econòmica, la polarització política i els problemes associats a l’accés a l’aigua. A França, en canvi, preocupa més la inflació, les retallades per equilibrar les finances públiques, la inestabilitat política i els episodis de protesta social. A Itàlia preocupa la recessió econòmica com un dels riscos immediats, junt amb els efectes dels fenòmens climàtics extrems. En països propers al conflicte amb Ucraïna, com és el cas de Romania, el perill més rellevant continua sent el conflicte armat, seguit de la inflació elevada i la inestabilitat econòmica.

Davant d’aquest panorama, la pregunta és inevitable: ¿què podem fer-hi? En l’àmbit personal, cal assumir que la incertesa ha vingut per quedar-se. Afrontar-la demana resiliència, aprendre constantment, ser flexibles i reforçar vincles amb altres persones. També convé mantenir un coixí d’estalvi per a imprevistos i adoptar hàbits de previsió que donin seguretat en temps difícils. Això no és fàcil si recordem que moltes famílies tenen problemes per arribar a finals de mes. Per a les empreses, el repte és majúscul i requereix mesures com diversificar mercats per reduir riscos, invertir en innovació i tecnologia, guanyar agilitat en la presa de decisions i col·laborar amb altres empreses i institucions per generar sinergies. Com recorda Rosabeth Moss Kanter, professora de la Universitat de Harvard: "Els qui saben dominar el canvi tenen resistència, són flexibles, esperen obstacles en el camí cap a l’èxit i celebren cada fita assolida". Aquest és el camí que tenim davant: transformar la incertesa en motor de canvi i seguir treballant per un futur millor.