El valor dels pressupostos

També des del punt de vista institucional els pressupostos tenen un paper central. El debat pressupostari és, probablement, el moment més important de l’any parlamentari. És quan es discuteixen de manera transparent les prioritats del país, es confronten visions diferents sobre el paper del sector públic i es decideix com es gestionen els recursos que provenen dels contribuents.

Cal dir, tanmateix, que la manca de pressupostos aprovats no significa que el país es paralitzi. Les administracions continuen funcionant i els serveis públics es continuen prestant. Però sí que implica perdre moltes oportunitats. Quan es governa amb pressupostos prorrogats, moltes actuacions s’han de canalitzar a través de modificacions de crèdit, suplements o procediments excepcionals que compliquen la gestió, generen més burocràcia i fan més difícil impulsar noves iniciatives.

A més, els pressupostos permeten adaptar les polítiques públiques al moment econòmic. En entorns més complexos poden contribuir a sostenir l’activitat econòmica i protegir els col·lectius més vulnerables. Sense pressupostos aprovats, aquesta capacitat d’adaptació es redueix. La necessitat d’adaptació és encara més evident en un moment com l’actual, marcat per transformacions molt profundes. La irrupció de la intel·ligència artificial, els canvis tecnològics accelerats, les tensions geopolítiques o els conflictes armats estan modificant ràpidament el context econòmic. En un escenari així, governar amb pressupostos aprovats fa anys és com si un metge receptés medicaments avui basant-se en l’estat del pacient uns anys abans. Les polítiques públiques, igual que la medicina, necessiten decisions basades en diagnòstics actualitzats.

Notícies relacionades

Els comptes del Govern, un ostatge polític

El nou cicle comença ara

D’altra banda, els reptes que tenen avui les nostres societats requereixen planificació i recursos. L’envelliment demogràfic, l’accés a l’habitatge, la transformació digital, la transició energètica, la immigració o la necessitat de reforçar l’estat del benestar són qüestions que no es poden abordar només amb mesures puntuals. Necessiten estratègia, estabilitat i compromisos pressupostaris clars. En aquest context, les institucions que són capaces d’aprovar regularment els seus comptes transmeten una imatge de maduresa política i de qualitat institucional.

Ara bé, en democràcia els pressupostos rarament són perfectes per a tothom. Són el resultat d’un procés de negociació en què diferents sensibilitats polítiques intenten incorporar les seves prioritats. Precisament per això, aprovar-los exigeix diàleg i voluntat de trobar punts de trobada. Govern i oposició tenen, en aquest sentit, una responsabilitat compartida. Governar implica proposar, però també escoltar i negociar. I fer oposició no vol dir només criticar, sinó també contribuir a millorar les propostes quan aquestes poden ser útils per al país. Sovint, els millors pressupostos són aquells que incorporen aportacions diverses i que neixen d’acords amplis. I, com passa sovint en política, el progrés acostuma a arribar quan totes les parts són capaces de cedir una mica per construir solucions compartides. Quan això passa, la societat acostuma a guanyar molt més del que perden els que han hagut de renunciar a una part de les seves posicions inicials. Perquè, al capdavall, els pressupostos no són només una eina de govern: són una eina per avançar com a país. Un país pot funcionar sense pressupostos, però difícilment pot avançar sense disposar-ne.