CONTEXT

Competir per preu o valor

Els aranzels no són un cop estructural, però sí una prova de resiliència

EEUU y la UE acuerdan reducir al 15% los aranceles recíprocos y evitan una guerra comercial a gran escala. / Jacquelyn Martin

Els aranzels impulsats per Donald Trump ens recorden que, en economia, davant de qualsevol canvi, acostuma a haver-hi guanyadors i perdedors. Els efectes depenen del sector, del grau de dependència del mercat nord-americà i, sobretot, de com competeix cada empresa. Els Estats Units són el sisè mercat d’exportació de Catalunya: 3.161 empreses hi venen de manera regular i el volum d’exportacions és de 4.351 milions d’euros anuals (segons dades del 2024 d’ACCIÓ). Segons la Cambra de Comerç, l’impacte potencial dels aranzels podria arribar als 1.055 milions d’euros, prop del 0,3% del PIB. En conjunt, l’efecte és assumible, però una part important de les exportacions es concentra en pocs productes (agroalimentari, química, cosmètica). Això explica per què moltes empreses gairebé no noten els aranzels, mentre que d’altres en pateixen l’impacte de ple, incloses empreses que no exporten directament, però que formen part de cadenes de valor europees. Els més perjudicats acostumen a ser els models basats en una competència centrada en el preu. En aquests casos, un aranzel del 10% o del 15% pot deixar el producte fora de mercat ràpidament si el client troba alternatives més barates. Aquest risc és especialment visible en alguns segments agroalimentaris i industrials.

Notícies relacionades

Competir per valor

Però el mapa no és homogeni. Hi ha empreses catalanes que resisteixen millor perquè competeixen per valor. Són empreses amb tecnologia pròpia, capacitat d’innovació o serveis difícils de replicar, on l’aranzel encareix el producte, però no elimina la demanda. És el cas d’empreses com Metalquimia. Gràcies a una aposta sostinguda per la creativació –la combinació de creativitat i innovació– ha desenvolupat maquinària altament especialitzada per a la indústria càrnia. En alguns nínxols, els seus equips són líders mundials. El client no compra una màquina, sinó una solució que millora processos, qualitat i eficiència, fet que fa que l’aranzel no sigui determinant a l’hora de canviar de proveïdor. En aquest context també apareixen guanyadors indirectes: empreses catalanes amb producció o presència als EUA, amb capacitat d’adaptar ràpidament la seva oferta i una estructura internacional que els permet aprofitar canvis de demanda i reduir la competència externa. No és un benefici directe dels aranzels, sinó una conseqüència de saber-se adaptar millor. Tot i que la incertesa augmenta i, segons enquestes de Pimec, pressiona costos i marges, també força a repensar estratègies, amb ACCIÓ com a suport clau per ajudar les empreses catalanes a adaptar-se als aranzels i reforçar la seva presència als EUA. La conclusió és clara: els aranzels no són un cop estructural, però, sí, una prova de resiliència. Penalitzen competir només en preu i reforcen el valor de la innovació, l’adaptació i la diferenciació. En un entorn més incert, les empreses catalanes que aposten pel valor no només resisteixen millor, sinó que sovint acaben sortint-ne més fortes.

Temes:

Donald Trump Química

Inicia sessió 0 Comentaris

El BCE manté els tipus en el 2% pel control de la inflació

CaixaBank substitueix Masana per Mondéjar com a director de negoci