La Portada d'El Matí de Catalunya Ràdio
L'ESCOLA HA DE TROBAR EL SEU LLOC
Les aules dels centres públics de Catalunya s’han tornat a quedar a mig gas: el professorat català surt avui al carrer en una nova jornada de vaga, i ho fa amb l'ambient especialment tèrbol. Més enllà de les reivindicacions laborals, hi ha un fet que plana sobre la protesta: la infiltració d'agents dels Mossos d'Esquadra de paisà en una assemblea de docents a l'Institut Pau Claris. És un fet que, per ara, no ha rebut cap explicació plausible, ni del Departament d'Interior ni del d'Educació. Aquesta espiral de desconfiança és només la punta de l'iceberg. El malestar va molt més enllà dels horaris o dels salaris, i, de fet, no abasta només el professorat. La preocupació sobre l’educació afecta també totes les famílies.
L'aturada d'avui fa brollar debats urgents. Per exemple, sobre com ens hem d’adaptar a la intel·ligència artificial en l’educació primària i secundària, o sobre si l’aposta per les pantalles a les aules va ser un encert. La caiguda lliure dels resultats als informes PISA fa evident que hi ha parts del sistema que no funcionen, però no és l’únic avís a navegants.
Els testimonis de docents arreu del país ho confirmen, i ells, mestres i professors, són els primers que ho pateixen. Molts senten que la seva feina s'ha transformat en una cosa diferent de la que havien triat. Ja no se senten només transmissors de coneixement, se’ls demana que gestionin emocions, que apaguin conflictes o que negociïn límits constants amb uns alumnes que sovint no els reconeixen cap mena d’autoritat.
És feina de tots reivindicar la figura del docent com a referència cultural, i no com un gestor de persones, amb més burocràcia que hores lectives, sotmès, a més, a una fiscalització asfixiant i a classes amb ràtios superiors a les recomanades.
Un sistema educatiu d’èxit necessita que els seus professionals se sentin empoderats, acompanyats, i això és una qüestió que no es pot resoldre només amb millores salarials o laborals. Evidentment, no es tracta de tornar a l’autoritarisme del passat, però sí que l’escola torni a trobar el seu lloc. La seva gran feina és d’una importància cabdal: la formació intel·lectual i humana dels seus alumnes, dels nostres fills i filles.
La jornada de vaga d’avui és reivindicativa, però ningú espera que el motiu de fons se solucioni ràpid. Les posicions estan tan allunyades com enrocades. El govern ha convocat una taula sectorial aquest dijous, i hem d’esperar a veure si d’alguna manera s’aconsegueix recosir un principi de diàleg. Però, ara per ara, la situació vol paciència per part de tothom, i reflexió sobre quina és l’escola que realment volem per al segle XXI.
