L’hospital (fantasma) de pandèmies

Sis anys després, 14 ciutadans espanyols més han sigut hospitalitzats al mateix centre sanitari per passar la quarantena després de ser evacuats del barco de l’hantavirus. Igual com llavors, viuran aquests dies confinats a la unitat d’aïllament d’alt nivell del Gómez Ulla, preparada per a pacients amb infeccions de risc i concebuda com una àrea de màxima bioseguretat, una de les més avançades d’Europa.

D’aquesta decisió, no obstant, sorprèn –i molt– el fet que, en el temps transcorregut entre la covid i l’hantavirus, a Espanya s’hagi construït un hospital teòricament especialitzat en pandèmies.

Es tracta de l’hospital Enfermera Isabel Zendal, construït pel Govern de la Comunitat de Madrid a Valdebebas, a prop a més de l’aeroport de Barajas. Pressupostat inicialment en 50 milions d’euros, el cost final reconegut oficialment per l’Executiu madrileny el març del 2021 és de 153 milions d’euros, entre construcció i posada en marxa.

Notícies relacionades

L’absent hantavirus

‘Sostenella y no emmendalla’

El que va ser vicepresident d’Isabel Díaz Ayuso quan es va decidir construir aquest equipament sanitari, Ignacio Aguado, de Ciutadans, es preguntava ahir a X: "¿Per què no s’ha ofert l’hospital Isabel Zendal per acollir els 14 espanyols procedents del creuer MV Hondius?". I ell mateix es responia: "Doncs, bàsicament, perquè no està preparat per acollir-los".

I aquesta és la realitat de l’hospital fantasma de pandèmies aixecat a Madrid, que no està preparat per a aïllaments biològics, quarantenes ni malalties infeccioses d’alt risc. Més de 153 milions d’euros després, el Zendal no passa de ser una closca buida, amb molta façana, molt relat i dubtosa utilitat.