Rigor i servei públic

Procedent d’una família d’industrials del tèxtil de l’Ametlla de Merola (Bages), va formar part de l’equip fundador de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i en va ser rector entre 1980 i 1985, en un moment clau de consolidació institucional. Aquells anys van ser determinants: sota el seu mandat, la UAB va aprovar els primers estatuts i es va convertir en la primera universitat de l’Estat a fer-ho, alhora que es planificava de manera integral el conjunt del campus. Abans i després del rectorat, va exercir responsabilitats acadèmiques rellevants com a degà i president de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

El pas al món financer es va produir el 1984, quan va assumir la presidència de Caixa Catalunya, càrrec que va ocupar durant 21 anys. Hi va arribar amb la voluntat de modernitzar l’entitat i preservar-ne l’esperit de caixa d’estalvis, en un context de profunds canvis del sistema financer. Els darrers anys de les caixes van ser complexos i Serra Ramoneda no va amagar mai que, amb el pas del temps, hi havia decisions que hauria fet diferent. Aquesta capacitat d’autocrítica, poc habitual, formava part del seu tarannà intel·lectual: crític i reflexiu.

Va ser autor de nombrosos llibres i articles sobre empresa i finances, així com d’obres de caràcter més personal, on combinava memòria, anàlisi i esperit crític. També va rebre importants reconeixements, com la Creu de Sant Jordi, la Medalla Narcís Monturiol, distincions franceses de l’Orde del Mèrit Nacional i, el 2024, el doctorat honoris causa per la Universitat de les Illes Balears. El Col·legi d’Economistes de Catalunya el va distingir com a col·legiat de mèrit, en reconeixement a una trajectòria professional i acadèmica exemplar.

Notícies relacionades

La justícia sí que funciona

La mateixa incomoditat

Més enllà dels càrrecs, molts el recordarem pel seu estil personal: discret, irònic i elegant. En dono fe amb una anècdota que el retrata bé. Quan Enric Argullol era el rector de la UPF, el va convidar a dinar al rectorat. En aquells anys, Serra Ramoneda presidia Caixa Catalunya, molt vinculada a la universitat, i els pressupostos anaven justos; intentàvem, com tantes vegades, sumar complicitats amb empreses rellevants. El plat principal va arribar cobert amb una tapa de servei molt elegant. En aixecar-la, va aparèixer un senzill entrepà. Antoni Serra Ramoneda va somriure i, amb aquell humor fi, gairebé anglès, va dir: "Un plat que reflecteix fidelment l’estat dels comptes, amb molta dignitat". La frase, dita sense cap ombra d’ironia amarga, resumeix bé la seva manera d’entendre les institucions: realisme, austeritat i respecte.

El seu llegat acadèmic també té continuïtat generacional. El seu fill Daniel és actualment director del Departament d’Economia i Empresa de la UPF, una mostra més de la vinculació profunda de la família amb la universitat i l’economia. Amb la seva mort desapareix una veu autoritzada, però també un home que va saber combinar coneixement, responsabilitat i humanitat. El seu record perdurarà en les institucions que va ajudar a construir i en la memòria de tots els que l’hem tractat.