El cost de l’apagada

També s’han perdut materials i mercaderies. Empreses alimentàries van llençar grans volums de productes refrigerats i congelats, i botigues d’alimentació van perdre estocs sencers. Sectors com el químic i el farmacèutic, amb matèries primeres sensibles a la temperatura, també es van veure afectats. Un altre cost important és la pèrdua o avaria d’equipaments. Una aturada sobtada pot danfer danyar maquinària que requereix un funcionament continu o una parada controlada. Hi ha hagut avaries en forns industrials, línies automatitzades, sistemes de control i servidors informàtics. També s’han perdut milions d’hores de treball. Moltes persones no van poder treballar, ni presencialment ni a distància. Això ha afectat tant els ingressos de les famílies com la productivitat de les empreses. En sectors industrials es van sumar a les pèrdues de producció, i en serveis es van perdre vendes i atencions que no es poden recuperar.

Les llars també han patit danys. Moltes famílies van perdre aliments peribles en neveres i congeladors. D’altres van patir avaries en electrodomèstics per pujades de tensió. L’impacte ha estat especialment greu en persones vulnerables: pacients amb dispositius mèdics, gent gran dependent o infants amb necessitats especials.

A tot això s’afegeixen els costos intangibles, difícils de quantificar però d’un impacte humà inqüestionable. Durant les primeres hores, moltes persones van quedar atrapades en ascensors, metros i trens. Algunes van requerir assistència mèdica urgent per ansietat, problemes respiratoris o accidents. Malauradament, s’han registrat pèrdues de vides humanes. Aquests fets demostren que el cost d’una apagada no es mesura només en euros: també afecta la salut, la seguretat i la dignitat de la ciutadania.

Aquest conjunt de costos posa de manifest que una infraestructura crítica com la xarxa elèctrica no pot fallar sense que tingui conseqüències greus. El que pot semblar una interrupció temporal pot paralitzar sectors sencers i afectar milions de persones.

Notícies relacionades

Un sistema ferroviari amb peus de fang

Més Europa

Encara no se sap qui haurà d’assumir les responsabilitats ni si les empreses i particulars podran reclamar compensacions. De moment, associacions de consumidors i altres organitzacions socials recomanen conservar factures i evidències, però tot dependrà de les causes finals i de si es determina responsabilitat directa d’alguna empresa.

L’experiència internacional ajuda a dimensionar aquest episodi. Un cas que podem recordar es va produir el 2003, quan una apagada als Estats Units i al Canadà va afectar 55 milions de persones, amb un cost, segons l’informe oficial, d’entre 4.000 i 10.000 milions de dòlars. A Espanya, el Ministeri d’Economia parla de 800 milions. La CEOE xifra el cost en 1.600 milions d’euros. A Catalunya, Pimec calcula pèrdues de 900 milions. Amb totes aquestes dades, el cost total d’aquesta apagada podria situar-se entre els 2.000 i els 4.000 milions d’euros. A més, cal afegir-hi costos intangibles però profundament rellevants: afectacions a la salut i fins i tot a la vida de persones. Es tracta d’un impacte que escapa als indicadors econòmics, però que deixa una empremta real en la societat. Per això, cal entendre que invertir en resiliència elèctrica, digitalització de la xarxa, protocols automàtics de resposta i manteniment preventiu és una inversió imprescindible, i una assegurança de país. Aquesta apagada no només ha deixat la ciutadania a les fosques: ha deixat també en evidència la fragilitat d’un sistema essencial. Caldrà transparència per aclarir què ha fallat i determinació per assegurar que no es torni a repetir.