El foc arruïna, prevenir estalvia

En aquest article s’analitzen els diferents tipus de costos dels incendis.

Segons el sistema europeu Copernicus, fins al 19 d’agost s’han calcinat 382.607 hectàrees a Espanya, moltes més que el 2022, que ja era el pitjor any del segle. La combinació d’onades de calor, sequeres extremes i estius cada vegada més llargs, fruit del canvi climàtic, n’ha disparat el risc. La coneguda regla del 30 –temperatures per sobre de 30 graus, humitat per sota del 30% i vents superiors a 30 km/h– ha creat l’escenari perfecte per al foc. Les conseqüències humanes també són dramàtiques: de moment, set morts i més de 31.000 persones evacuades de les seves llars, a més de desenes de ferits i pèrdues en el patrimoni natural i productiu que trigaran dècades a recuperar-se.

Els incendis generen molts costos. El primer és el d’extinció. Inclou mitjans aeris, vehicles, brigades, equips de protecció i logística. Segons l’Associació Nacional d’Empreses Forestals (Asemfo), apagar una hectàrea pot costar fins a 19.000 euros. El segon cost és el de reparació. Reforestar una hectàrea costa uns 5.000 euros, segons Reforesta. Si sumem extinció i reparació, arribem a 24.000 euros per hectàrea. Amb les 382.607 hectàrees cremades el 2025, la factura arriba fins als 9.182 milions d’euros.

Però n’hi ha més. Es perd biodiversitat: espècies animals i vegetals. També hi ha pèrdues milionàries en infraestructures i explotacions agrícoles. Els ramaders es queden sense pastura i amb més costos d’alimentació. El valor de la vivenda cau a les zones afectades. Les primes d’assegurances pugen. S’interrompen el transport, la indústria i el turisme. Són milers de milions d’euros addicionals i un dany ambiental incalculable. A això se sumen els costos personals: vides perdudes, malalties respiratòries, estrès posttraumàtic en població i equips d’emergència, evacuacions massives, seqüeles psicològiques i pèrdua de productivitat laboral. Si hi afegim tot el que és quantificable, el cost total és diverses vegades superior als 9.182 milions d’euros.

Davant d’aquest panorama, la prevenció és molt més barata. Segons Foro de Bosques, netejar muntanyes, fer cremes controlades, fomentar el pasturatge o finançar brigades preventives pot costar uns 500 euros per hectàrea. Si s’haguessin invertit 500 euros en cada hectàrea cremada aquest estiu, el cost hauria sigut de 191 milions d’euros, davant els 9.182 milions que costa apagar i reparar. Malgrat això, el Tribunal de Comptes Europeu ha estat denunciant amb poc èxit deficiències importants en les polítiques de prevenció al nostre país. En algunes regions, a més, s’han reduït els costos de prevenció, prioritzant altres qüestions.

Les solucions existeixen i ja funcionen en altres països. S’han reduït incendis amb brigades locals i pasturatge extensiu. També amb cremes prescrites, que eliminen de manera controlada l’excés de vegetació, i amb vigilància comunitària per a la detecció primerenca i la cura del territori.

L’experiència demostra que aquestes mesures redueixen la superfície cremada i els costos d’extinció. Cal un canvi profund: aprofundir en les mesures de prevenció, més finançament per a gestió forestal, incentius fiscals, coordinació entre administracions, formació de brigades locals i innovació tecnològica per anticipar-se al foc.

Notícies relacionades

Conviure amb el foc

El català i la minifaldilla

Cada euro invertit en prevenció n’estalvia desenes en extinció i reparació; i molt més si hi sumem les pèrdues en agricultura, ramaderia, vivenda, turisme, biodiversitat, salut pública i productivitat laboral.

L’estiu del 2025 ens deixa una lliçó clara: el preu del foc és infinitament més alt que el de la prevenció. És urgent prendre mesures. Perquè, com recordava Jaume Perich: "Quan la muntanya es crema..." una part de nosaltres es crema.