Catalunya es desploma?

A nivell global dels 86 països remarco tres coses. Una, que la pandèmia (les proves es van realitzar el 2022) ha provocat un descens de nivell tant en capacitat lectora com en matemàtiques i ciències, els camps estudiats. Dues, que el fenomen, tot i que intensificat, ve d’abans de la pandèmia. ¿Els telèfons mòbils? Tres, que tres països asiàtics, Singapur, el Japó i Corea, on l’exigència a l’escola és més forta, ocupen els tres primers llocs de la classificació.

Respecte a Espanya l’informe és agredolç, ja que hem perdut vuit punts en matemàtiques i tres en capacitat lectora (i guanyat dos en ciències), però com que el descens als països analitzats ha sigut més sever –potser perquè aquí es va tractar millor la pandèmia i els seus efectes a l’escola–, estem per primera vegada a la mitjana de l’OCDE i la UE. En capacitat lectora tenim una mitjana de 474 punts, gairebé empatats amb l’OCDE (476) i la UE (475). I en matemàtiques estem en 473, per sota de la UE (474), però per sobre de la mitjana de l’OCDE (472). I quedem només per darrere d’Àustria i Suècia en el sentiment de pertinença dels alumnes als seus centres de formació. Encara millor, la mitjana d’assetjament escolar és del 6,5%, menor que la mitjana general del 8,3%.

Però el drama és Catalunya. Contra el que tantes vegades es proclama, en aquest camp no som la locomotora d’Espanya, sinó el furgó de cua que permet afirmar que "l’educació retrocedeix al món, cau a Espanya i es desploma a Catalunya". Mentre en comprensió lectora Espanya està en 474 punts, Catalunya n’està 12 per sota (462). Només per davant d’Andalusia, Melilla i Ceuta. I Castella i Lleó, Astúries i Madrid estan en 498, 497 i 496. I en 10 anys hem retrocedit 38 punts, més que cap altra comunitat, quan la caiguda de la mitjana espanyola ha sigut molt inferior (14). En matemàtiques estem en 469, per sota dels 473 d’Espanya i, a més, en l’última dècada hem perdut 21 punts davant la mitjana de 8 d’Espanya. I l’assetjament escolar, un 8,6%, no és només superior al 6,5 espanyol, sinó també al 8,3% de mitjana de l’OCDE.

¿Per què aquest desastre? El secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat ha dit que la mostra de l’OCDE té més proporció d’immigrants que la real. La forta immigració –argument que la Generalitat ja ha matisat– en pot ser una causa, i és cert que a Madrid van més els llatinoamericans (que parlen espanyol) mentre que a Catalunya hi ha més marroquins i subsaharians. Però no pot ser l’única raó. També deu comptar que el Govern ha estat bolcat els últims anys més a agitar la independència que a atendre la gestió. I que en educació s’ha preterit la recerca de l’excel·lència –tradicional a Catalunya– i s’ha posat el nord en el fet que els escolars disfrutin d’una plàcida estada a les aules. Una diferència notable per exemple amb Corea, una economia amb què ens podem comparar. Però ¿aquesta és la raó que també estiguem pitjor que Castella i Lleó o Extremadura?

Notícies relacionades

L’art de perdre

Només un minut

I tenint en compte el fort augment de nens immigrants de diferents llengües, que moltes vegades arriben a meitat de curs, no s’ha invertit prou en educació. Sense oblidar que el penúltim conseller va estar (o va semblar) més atent a les vagues de la USTEC que a qualsevol altra cosa.

No, Catalunya no s’enfonsa i la immersió tampoc pot ser-ne la culpable, però si volem ser l’Holanda del sud que predicava Artur Mas, o fins i tot una Astúries socialdemòcrata, hem d’analitzar sense prejudicis el que ens passa, els nostres dirigents no poden mirar per sobre de l’espatlla als d’altres comunitats amb un PIB inferior, i el Govern ha de fer de l’educació la gran prioritat. I el president (per fortuna Aragonès no és Torra) no ha d’insistir que la solució és la independència perquè llavors, d’aquí a 10 anys, encara estarem pitjor. Ja ho estem comprovant.