Gàrgoles Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Múltiple i fragmentari
Més enllà del trauma, el que ens indica la seva experiència és que la «moderació dels continguts» (un eufemisme) ens revela l’existència explícita, constant, galopant, d’aquest malament que el treballador només podia mig intuir en la primera entrevista
Llegeixo que la primera pregunta que li van fer al treballador de Facebook/Meta quan hi va començar a exercir com a moderador de continguts és aquesta: «Què és el pitjor que has vist a la vida?». No sé què contestaria jo, que he tingut experiències més aviat petitburgeses i sense tragèdies que m’hagin enfrontat al Mal, en majúscules i en persona. Davant de tot el que havia de venir, la resposta del moderador podia haver estat ben bé la meva. O la de molts de tots nosaltres. Potser ens hem vist immersos en una baralla al carrer o hem assistit a una confrontació tumultuària, potser hem vist com un home maltractava un gos o potser hem sentit insults fora mida o potser ens hem quedat sorpresos davant la plantofada sorollosa a un nen petit en un parc. I potser, alguns, han estat espectadors de pel·lícules en les quals es mirava d’imitar una realitat tèrbola o d’evocar, amb subtilesa o més barroerament, però sempre amb la pantalla opaca de la ficció, un episodi sinistre. Aquests dies tornem a contemplar (¿contemplar?, ¿segur?, ¿esguardar atentament?) imatges terribles que són punyals al cor de la nostra sensibilitat, però resulta que més aviat les mirem de foragitar, només les observem d’esquitllentes, o atemorits davant les prèvies indicacions dels presentadors dels telenotícies, que vetllen per la ferida que poden causar.
Aquest moderador de Facebook/Meta que ara és de baixa per estrès posttraumàtic (després de 28 mesos davant una pantalla i d’haver arribat a controlar més de mil vídeos en un dia) explica barbaritats que no s’haurien ni de poder escriure. «Era un zombi», ha dit, amb una mirada que, en tot aquest temps, ha derivat cap a l’infern i ha convertit en infern la seva pròpia vida. Més enllà del trauma, el que ens indica la seva experiència és que la «moderació dels continguts» (un eufemisme) ens revela l’existència explícita, constant, galopant, d’aquell mal que el treballador només podia mig intuir en la primera entrevista.
Llegeixo ‘La gravetat i la gràcia’, de Simone Weil, la pensadora francesa radical que va reflexionar sobre aquest mal des de la fe. «És múltiple i fragmentari, aparent», diu, «i consisteix en accions». El bé «és un i és misteriós». És justament la varietat de registres del mal que se’ns apareixen el que ens aboca a pensar que vivim en un món desolat i sense esperança. Contemplar-lo de prop fa que emmalaltim. De lluny, ens genera una indefensió absoluta, un tremolor sobtat, un patiment que no sé si és, com afirmava Weil, «font de coneixement» o només causa d’una tristesa colossal.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
