El poeta hauria de ser sagrat

2

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

05 de novembre del 2025. 00:07

0 Comentaris

Pier Paolo Pasolini, de cuyo asesinato se cumplen 50 años el 2 de noviembre. / EP

Hi ha una escena de Caro Diario (1993) en què Nani Moretti circula amb la seva vespa per les platges d’Òstia, a prop de Roma. Dura cinc minuts i només hi ha unes brevíssimes paraules en off en què explica que no sap per quin motiu encara no ha estat mai al lloc on van assassinar Pasolini. Després, un solo de piano de Keith Jarrett que acompanya la moto per uns carrers deixats de la mà de Déu, polsosos, plens de deixalles, amb barraques a tocar el mar i amb tot de tristes edificacions de planta baixa. Hi deambulen estiuejants i es veuen, de tant en tant, para-sols i famílies que aprofiten un matí d’estiu. L’escenari és desolador, una platja ampla i sense vegetació, africana, entatxonada de misèria, amb tot d’estaques i tanques que la separen de la carretera, una carretera estreta, amb cotxes aparcats a la vorera sense asfaltar. Moretti té l’habilitat de construir l’escena amb plans llargs, sempre d’esquena, la vespa al fons, per tal que ens fixem en la platja sense forma, en els cartells de promoció clavats a la sorra, en les cases barates, en els corriols que no duen enlloc, en els contenidors curulls de brossa, en els espigons de pedra. Només al final, quan arriba a l’Idroscalo, al lloc de l’assassinat, la càmera s’acosta, Moretti baixa de la vespa i contempla l’espai sinistre i l’abjecte escultura que va encarregar l’Ajuntament de Roma en memòria de Pasolini i que vol representar un colom abatut o un home que branda un llibre en senyal de lluita, depèn de com la miris. Al costat (escenari desolador, torno a dir), una porteria de futbol atrotinada que molt probablement ja hi era aquella nit del 2 de novembre de 1975. Ara, pel que m’han dit, l’espai és més amable. Hi ha un cercle enrajolat que envolta el monument i tot de vegetació al voltant i fins i tot amb casetes d’observació d’aus.