‘Lost in translation’

Notícies relacionades

¿Per què témer una denúncia?

L’habitatge, a la deriva a Catalunya

Tots hi perden (o han perdut) alguna cosa. Com és el cas de les persones que no han anat a recollir les maletes que es van extraviar l’any 2024 en els aeroports de tot el món. Segons la notícia de Roberto Bécares en aquest diari, 2,76 milions de maletes perdudes i oblidades. Resulta que, al cap d’un temps, sense reclamacions, les companyies aèries se’n desfan i les maletes, unes quantes, són subhastades. Sense obrir. És a dir, el comprador adquireix l’embolcall sense saber què conté l’interior. Em penso que hi havia un programa de televisió d’aquests que plantegen situacions esperpèntiques en el qual es podien comprar contenidors d’emmagatzemament. Sense obrir. Les licitacions eren a cegues. A vegades, hi trobaven un tresor; en la majoria de les ocasions, brossa amuntegada.

Amb les maletes oblidades, però, hi ha un component personal, que em genera una gran fascinació. ¿Per què no les van recollir mai? ¿Tan poc interès tenia en el contingut el propietari de la maleta? No es tracta de participar en la subhasta a la recerca de grans troballes (que n’hi deu haver), sinó d’entrar en la intimitat de les persones desconegudes. Tinc la temptació de participar en una d’aquestes subhastes per descobrir què hi duien, els viatgers. D’imaginar les seves vides a partir d’unes pertinences que han quedat colgades en l’oblit d’un magatzem. Des del necesser amb cremes i cosmètics, fins a les camises o les faldilles o els mitjons que jeien en aquell objecte. Regals per a la família o obscurs instruments inconfessables. Ah, i el moment culminant, el d’obrir la maleta a casa i comprovar que, de fet, no n’hi havia per tant, perduda la vida en el trasllat.