Amnistia Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
¿Com serà la Catalunya l’endemà?
No serà ni una tornada al procés, ni el bàlsam de concòrdia i diàleg de què parla Sánchez. L’independentisme hi és
50.000 contraris a l’amnistia clamen des de Barcelona per «Puigdemont a la presó»
Santacreu és elegit president de la Cambra i liquida 4 anys d’independentisme
Imaginem que les negociacions per a la investidura acaben amb l’elecció de Pedro Sánchez com a president d’un Govern d’esquerres, avalat per les forces nacionalistes i independentistes del País Basc, Galícia i Catalunya. ¿Què passarà a Catalunya l’endemà? La dreta ha vaticinat un moment de glòria per a Carles Puigdemont si el pacte es basa en alguna mena d’amnistia. Esgotant paral·lelismes que no tenen base històrica, alguns vaticinen un retorn triomfal del líder de Junts per Catalunya, a l'estil Tarradellas. Un ‘ja soc aquí’ llançat als quatre vents des del balcó del Palau de la Generalitat, seguit d’unes eleccions inevitables on l’independentisme arrasaria i Junts seria la gran triomfadora. O sigui, tornar a començar. És curiosa aquesta tendència de les dretes espanyoles a atribuir a Puigdemont poders demiúrgics. Revela que el Partit Popular continua sense haver entès res del que ha passat en els últims anys. El PP s’entossudeix a pensar Catalunya com una causa perduda, la qual només s’ha de lligar curt des dels poders de l’Estat. Al principi de la seva arribada a Madrid, Alberto Núñez Feijóo semblava haver-se adonat que així li resultarà difícil governar Espanya, però Madrid és molt Madrid i s’ha sumat als que creuen que la Catalunya de l’endemà serà territori comanxe. Com si Puigdemont pogués canviar de cop el resultat del 23J, en el qual els tres partits independentistes van sumar un 28% del cos electoral català. Menys d’un milió de vots. Menys de la meitat dels ciutadans que van votar ‘sí’ en el referèndum de l’1 d’octubre.
No sabem exactament com serà Catalunya després d’un possible pacte de legislatura amb els nacionalistes, però podem anticipar que no serà ni una tornada al procés, ni el bàlsam de concòrdia i diàleg de què parla Sánchez. L’independentisme és allà. Ha vingut per quedar-se i, mitjançant llei electoral, compta amb possibilitats de continuar tenint una majoria al Parlament. Farà falta una altra generació perquè no sigui determinant el record d’aquests anys negres a l’hora de prendre decisions polítiques. Tot i això, tot indica que s’imposa una clara voluntat de girar full. Altrament, Salvador Illa no hauria guanyat les eleccions del 23J. Les haurien tornat a guanyar els independentistes, o els que volen esborrar-los de la faç de la terra, com va passar amb la victòria d’Inés Arrimadas el 2017. No sé com anomenar-ho, si perdó, indult, gràcia, amnistia o el que sigui, però la majoria de la societat catalana està a favor d’això. Només així s’explica el fracàs de Núñez Feijóo, Santiago Abascal i Díaz Ayuso diumenge passat. Si l’indult ha permès arribar fins aquí i respirar un altre aire, millor seguir per aquest camí que tornar-hi. Ho pensa fins i tot una part decisiva de l’empresariat català, com demostren les eleccions a la Cambra de Comerç i la posició de Foment o el Cercle d’Economia.
Entretots
¿Com serà la Catalunya de l’endemà? Tendeixo a pensar que la història pesa en els comportaments col·lectius i que l’endemà s’assemblarà, d’alguna manera, al dia abans. Abans del procés. Amb canvis, perquè l’1 d’octubre i l’estúpida repressió del govern de Mariano Rajoy no van passar debades, i perquè el procés s’ha carregat per força irrepetible que va governar durant més de dues dècades sota la batuta de Jordi Pujol. ¿Com recompondre aquest espai polític? No es parla de cap altra cosa en els cercles de poder catalans. Hi ha qui pensa que la criatura renaixerà de les entranyes del partit que lidera Puigdemont, i hi ha qui creu que el seu lideratge és precisament el que fa impossible aquesta resurrecció. Pels monstres que aquest ha creat i que el lliguen al passat i li impedeixen pensar el futur. Per entendre’ns, l’eixam d’activistes del Consell per la República, l’ANC i altres cenacles cada vegada més apartats de la realitat però que influeixen en la galàxia independentista. Tot i això, aquest espai nacionalista i de centredreta que suposava Convergència té tants orfes que, amb Puigdemont o sense ell, el dia després començarà la seva reconstrucció. Amb un altre nom, per treure’s de sobre tot allò que va enfonsar el partit de Pujol.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
