Excessos prescindibles

Perquè Rosemary Woodhouse, que així es diu el jove, no adverteixi que jeu amb Satanàs, és sotmesa a una sedació profunda i al despertar no recorda res, tot i que s’espanta al descobrir a la seva esquena unes esgarrapades que el seu marit, còmplice de les forces del mal, atribueix a les seves ungles.

–Me les he de tallar –diu, fent veure que va ser ell que li va fer l’amor mentre ella dormia.

Durant la violació de Rosemary, assistim als somnis de la víctima, que és un dels moments més interessants del film. No sabem què devien somiar les agredides pel capellà malagueny, però es coneix la seva manera d’actuar perquè hi ha imatges, en mans de la policia, ja que l’agressor ho gravava tot. De fet, va ser descobert perquè la dona amb qui convivia, malgrat el seu vot de castedat, va descobrir els discos durs en els quals conservava les seves atrocitats. Cap de les seves damnificades recorda res, així que, en cas de no haver sigut per l’obsessió fílmica del violador, potser continuaria fent de les seves sense que ens n’assabentéssim.

Notícies relacionades

L’art de perdre

Només un minut

He pensat en com de difícil, a més de políticament incorrecte, resultaria escriure una novel·la amb un argument semblant, i que l’escandalós li semblaria a gran part del públic lector inventar un clergue amb tal grau de desenfrenament. El mossèn real, per cert, era molt estimat allà on anava. Comptava amb l’amistat de nombrosíssimes persones amb qui organitzava freqüents excursions, ja que disposava d’unes habilitats socials extraordinàries, que aprofitava per donar sortida a una sexualitat veritablement demoníaca. Difícil, quan no impossible, seria, insisteixo, escriure una ficció amb aquests elements.

¿Què passaria, d’altra banda, si en aquesta novel·la el capellà fos fill d’una monja? Ens semblaria exagerat. Tal era el cas, no obstant, del nostre Luzbel malagueny. Quan la realitat comença a competir amb la ficció, cau en excessos prescindibles.