Investidura Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La feble aposta de Feijóo
Incidirà en la fortalesa del seu projecte i recalcarà la debilitat del que podria ser president si aconsegueix casar l’Estat amb l’independentisme de Waterloo
Tot apunta que serà una pèrdua de temps, però té sentit polític, tot i que no immediat. La decisió de Núñez Feijóo de presentar-se a la investidura mostrarà el perfil del candidat. Situarà davant l’hemicicle les seves propostes de Govern i les debilitats que té el seu oponent, si es presenta si la seva fracassa, davant una altra investidura. Incidirà en la fortalesa del seu projecte i recalcarà la debilitat del que podria ser president si aconsegueix casar l’Estat amb l’independentisme de Waterloo. Tot i que els mitxelins traspuïn.
La situació recorda a Catalunya la victòria d’Inés Arrimadas en les eleccions del 2017. En aquell moment se la va acusar de no haver intentat presentar-se a una investidura, detall que ella va rebutjar de manera reiterada al·ludint que «sempre havia existit un candidat independentista».
És cert que res impedia que Ciutadans s’hagués presentat a governar la Generalitat. Va ser la llista més votada i tenia el més ampli suport de la ciutadania. Ni l’Estatut, ni el Reglament del Parlament, ni la llei de la presidència que els dos textos esmenten diuen el contrari. De fet, d’aquelles mateixes eleccions es va presentar un primer candidat, Jordi Turull, que no va sortir elegit.
Aquella mala decisió va tenir conseqüències desastroses. O en tot cas la pèrdua d’una oportunitat d’or per mostrar a la societat catalana que existia un projecte polític que allotjava els camps de la sanitat, la vivenda, la pobresa, la indústria i un llarg etcètera.
Aquell cas va ser excepcional, i probablement el principi del final d’aquesta formació. En el cas de Feijóo i el seu partit hi ha un coneixement profund sobre la seva manera de governar. El PP ho ha fet en unes quantes legislatures. Però sí que podrà evidenciar la debilitat d’un Govern de Sánchez necessitat de molts suports contradictoris.
Entretots
I tot amb dos interessos. El primer, preparar el seu abordatge en el cas d’unes eleccions. El segon, crear prou tensió de cara a un avanç electoral a causa de la falta de suports o uns suports de difícil digestió.
Posats a elucubrar, si el popular aconseguís que JxCat s’abstingués pot ser que es convertís en president. Però si a Pedro Sánchez li erosiona el suport de Puigdemont, a Feijóo el picona. ¿O es creuen que surt gratis?
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
