Fer sostenible el que és sostenible

Ens està guanyant l’estètica, el lluir bonic, el reivindicar-se ecològic tot i que, per darrere, les bones intencions es dilueixin com a inservibles. Bones intencions, això sí, però que resten.

El cas és que la població en general es va comportar davant l’apagada soferta amb una serenitat envejable. Sense llum, sense internet, sense diners en metàl·lic, sense metro, ni trens, amb els hospitals desbordats, res era al seu lloc, un absolut desastre, però amb tranquil·litat.

Ben aviat van començar a sonar especulacions conspiradores. Sempre existeix un públic donat a conspiracions. No dubto que els detalls puguin acabar conduint-nos a sospites que són resoltes amb històries de ficció ben armades en el guió i fins i tot divertides. Massa sèries de televisió.

Els experts alerten sobre com Espanya està transformant el seu entramat energètic en un espai verd amb riscos. Alguns són minuciosos i ben executats. Un exemple és Aena. Va aprovar el 2019 un document sobre la seva Estratègia de Sostenibilitat 2021-2030 que tenia com a idea força: «Rumb zero d’emissions». Per alguna raó, l’aeroport del Prat ni es va immutar en les seves constants vitals diàries de centre aeroportuari mentre al seu voltant les infraestructures queien. Alguna raó hi deu haver. Però existeixen punts febles profunds i el dilluns negre va ser un exemple.

Notícies relacionades

De la normalitat

La dama de coure de CCOO

Ens queden experiències interessants sobre el dia de l’apagada. Cap a les set de la tarda, ja amb menys trànsit, que havia sumit Barcelona en un caos circulatori, els conductors i els vianants van començar a conviure sense semàfors de forma natural. Excepte els bojos de sempre, cotxes i passejants van decidir respectar-se d’una manera que fa creure en la condició humana. Sense possibilitat de semàfors organitzatius, passi vostè, passo jo, la ciutat va ser envaïda per un respecte curiós. Pot ser que fos la novetat i que, en cas que hagués durat uns dies més, hauríem acabat clavant-nos mastegots. Però el cas és que Barcelona es va convertir en una ciutat amable i Ildefons Cerdà va demostrar la seva intel·ligència urbanística a l’hora d’inventar els xamfrans. Com en l’època dels carruatges.

Tot va ser una tornada. Les ràdios de piles, les espelmes per als canelobres i deixar-nos portar sense xarxes socials. Encara traurem conclusions positives d’un dia sense llum i transistor.