Decreixement, no gràcies

Els defensors del decreixement proposen reduir la producció i el consum per millorar el benestar de les persones i salvar el planeta. Però el decreixement pot generar problemes importants. Per començar, s’ha de reconèixer la dificultat de modificar dràsticament els hàbits de consum i si la població mundial creix a un ritme de l’1,1% anual, una reducció de la producció generarà més demanda insatisfeta i una reducció de la renda de la població. També augmentarà l’atur, que avui ja és inacceptable. Una empresa que voluntàriament redueixi les seves vendes haurà d’acomiadar persones i reduir els salaris.

I des del punt de vista del país, si no canvia radicalment el sistema fiscal, es reduirà la recaptació d’impostos, posant més en perill l’Estat del benestar, que ja ho té difícil amb l’increment accelerat de les pensions i la despesa sanitària i social. Tot això pot generar més inestabilitat i més incertesa en l’economia.

També hi ha defensors del decreixement que creuen que s’ha de canviar a un sistema comunista, però la realitat és que, normalment, els països que han adoptat aquest sistema s’han transformat en dictadures amb molta violació dels drets humans i repressió política. Tenen unes elits que viuen amb grans privilegis comparats amb la majoria de la població. Això explica que la gent que pot fugi a altres països. I, a més, acostumen a estar entre els països que més maltracten el medi ambient. En canvi, malgrat que hi ha països amb capitalisme salvatge on hi ha molta pobresa, els països que generen més benestar tenen economies de mercat.

Com que el decreixement pot generar problemes molt greus, apostem pel creixement econòmic per augmentar la riquesa, l’ocupació i la qualitat de vida. Els incentius per créixer poden estimular l’R+D i la innovació per millorar molts àmbits de la vida. Però es tracta de veure com podem gestionar els recursos limitats del planeta de manera més sostenible i socialment més justa. La solució és créixer diferent. Fa falta un creixement sostenible per fer front a l’emergència climàtica, la pèrdua de biodiversitat i l’escassetat de recursos.

I el creixement ha de ser socialment més just, per combatre la desigualtat i l’exclusió social. Aquest creixement diferent requereix canvis substancials. Per exemple, s’ha de prioritzar els indicadors que mesuren la qualitat de vida de la població i del planeta, com l’Índex de Progrés Social que mesura la Unió Europea, i que considera temes com el medi ambient, l’educació, la salut i la qualitat de vida. O la Felicitat Nacional Bruta que calculen a Bhutan. I hem de donar menys rellevància al PIB que només mesura l’activitat econòmica. El PIB mundial no para de créixer, però al món viuen 1.600 milions de pobres, segons l’ONU.

Notícies relacionades

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Diferents maneres de llegir un llibre

La dimensió social i mediambiental ha de formar part de qualsevol decisió econòmica. La Unió Europea ja va cap aquí, però s’ha d’accelerar i aconseguir que la resta del món s’hi apunti. S’ha d’apostar més per l’economia social (les cooperatives, les oenagés, les entitats sense afany de lucre) ja que en el seu ADN és més present la dimensió social i mediambiental. S’ha de continuar augmentant el nombre de consumidors que comprin tenint en compte el perfil social i mediambiental del producte i l’empresa que el fabrica o comercialitza.

Sens dubte, els consumidors individuals poden fer molt per salvar el planeta. I, a través de l’educació i la fiscalitat, hem de desincentivar el consumisme infinit, que és insostenible. S’ha d’anar cap a una fiscalitat que redistribueixi millor la riquesa perquè actualment qui més tributa són les classes mitjanes. I el sector públic ha de gestionar amb més eficiència i regulant millor el sector privat. En definitiva, hi ha una manera millor de créixer. S’ha de créixer però prioritzant el benestar de les persones i del planeta. Encara hi som a temps.