Xarxes socials

2
Es llegeix en minuts
‘Scroll’, o la vida superficial

Des de fa un temps les xarxes socials ens estan colant un nou concepte: l’scroll infinit, o el desplaçament constant d’imatges, publicitat, missatges i més publicitat —a Facebook, a Instagram, a TikTok.

Notícies relacionades

Així és com entrem en un bucle que se’ns menja el temps al ritme de l’scroll: comences a passar pantalles, amb el dit, i algú et vol donar a conèixer uns exercicis per superar una ciàtica, però no tens temps de memoritzar-los perquè ja arriba un gran gol de Lamine Yamal, filmat a càmera lenta, i de sobte entren vint fotos del viatge que una amiga teva ha fet a Grècia, amb música de fons de Vangelis, i aleshores, mentre admires un temple grec, la pantalla es fon en negre per recordar-te una cita de Gandhi: "No hi ha un camí cap a la pau, la pau és el camí". Et dius a tu mateix que hi estàs d’acord, però aviat t’atreu la publicitat d’unes ulleres de sol amb la muntura de fusta, caríssimes, i les oblides per posar-te seriós i veure les imatges de destrucció de Gaza, i llegeixes que el 83% dels assassinats pel govern d’Israel són civils, i just quan t’indignes, perquè, ¿com pot ser que encara algú dubti que això és un genocidi?, apareix un noi txec que t’explica com funcionen els trucs de màgia de tota la vida, ¿i encara no tens el nou filtre ecològic per millorar l’aigua de l’aixeta?, perquè ara una noia molt riallera et vol dir quins són els cinc millors restaurants de Gràcia, i Morgan Freeman et recorda que no és el mateix estar sol que sentir-se sol, i un llibreter et diu que el nou llibre de La Segona Perifèria, Ferrocarrils de Mèxic, de Gian Marco Griffi, és boníssim, i t’apuntes el títol quan una noia que no coneixes personalment juga amb el seu gos i abraça un arbre, just abans que et distreguis veient com es fabriquen les peces de Lego a Taiwan, i t’entristeixis amb les imatges d’un nou desnonament, que terrible que deu ser...

I així, com un mantra, continua l’scroll infinit fins que de sobte alces la vista del mòbil i han passat dues hores, i no recordes res, tot és un foie-gras d’imatges i sensacions confuses, i per no sentir-te culpable crides algú que tens a prop: vine, mira quin vídeo d’un aneguet més divertit!